Risrasrisras
escric en tinta blanca
per no embrutir el paper
de versos maldestres.
És altament nociu per a oïdes delicades.
Risrasrisras!
La ploma frega suament les pàgines grogues
amb tanta cura que ja no es veu.
RISRASRISRAS!
Rítmica, constant, incansable,
escriu cadències de paraules dubtoses.
Si bé el metge cura i l'infermer cuida,
si bé l'artista crea, inventa, parla,
persones com jo, -invisibles-
diminutes com tots els astres
a la llunyania,
esperem els versos de la vida diària.
2 comentaris:
:)
molt wai, mola molt lo de RISRAS! :D
(uff, porto no sé quants comentaris seguits i cada cop són més curts.. xDD)
mmmmmmmmmmmmmmuuak!
No vull k sigui demàa!!! no vull!!!! fora tooot! dme a aksta hora ja hauré exposat!
vull llençaar eel treball xl terraaaaaaaaT!
Publica un comentari a l'entrada