Preludi insonor

PRELUDI INSONOR

Per què vols encendre d’arpegis els retrets
si no són més que un teorema de paraules?
Mal formulades, certament,
...confuses i inexactes.
Per què et fa tanta por llençar-te al buit
i cercar en l’impossible el so de l’esperança?
Pensa que en el buit no hi ha so, no hi ha res,
-res més que esperança-
(o ni tant sols això…?)
Ensenya’m a desxifrar el què hi ha escrit
entre els espais en blanc d’un pentagrama!
Ajuda’m a trobar la clau de sol
que m’il·lumini a poc a poc,
a pessics, a petites mossegades!
En aquesta lluita aferrissada
per entrellaçar notes i alteracions,
només hi som tu i jo, Imaginació.
En aquest vals de marxes forçades,
només tu pots portar el ritme,
sense descomptar-te.
De tot plegat, només en resten
nous dilemes discordants,
que composen respostes per a
la cançó encara no formulada.