Doncs sí, no em puc deixar d'estar de posar una foto del pianista del grup. Demà toca a l'Ateneu, en vivo i en directo i pels qui no ho sàpiguen...és un virtuós XD. Li encanta la música des de ben petit i davant del piano se sent de capaç de menjar-se el món. Amb els seus dits llargs i prims ressegeix suaument les tecles blanques i negres, desplega, incansable i constant, escales, arpegis i acords amb aquella aparent facilitat, amb aquella sensibilitat i cara de concentració absoluta... Hi ha una història de l'Irene pujades, justament, que crec que ho descriu molt bé.
Em fa molta il·lusió sentir-lo i veure'l tocar-lo dalt d'un escenari amb piano de cua inclòs. Estic segura que farà una interpretació genial! Però tampoc m'agrada avançar esdeveniments.
Molta merda Carles!
Molta merda Carles!
8 comentaris:
Jo ja he avisat, i qui avisa no és traïdor, començaré a tossir quan el carles li toqui actuar... (soy malo...). Es coña... o no... jijiji.
Dmà sopar, ehhh carles!!!???
Viva l’OIGA... viva el Ni té Base!, viva l’héroe...
A mi també em fa moltíssssssssssssssssssssssima il·lusió! Carles, això sí que són amics, perquè mira que suportar les 1000? (només 1000, segur?) quan les oques van al camp, la calorrrrrr insuportablement enganxifosa, etc etc etccccccc.... i sí, em fa ilusió tot això! xD fins i tot sentir les oques :)
Molta merdaaaaa! :) ho faràs genial, segurrr! I tinc moltes ganes de sentir-te! orgullo y prejuicio.. :P
muaaaaaaaaak! fins demà :)
Carlessss, ho has fet de conya! aixx, quin súper pianista... l'última cançó d'orgull i prejudici... ufff *.*
jo et veig com un futur Rufus Wainwright =)
un petóOO!
Jajjajaja Laia quina vergonya treu això!! Jajjaa, és molt poètic i descrius molt bé el que sento i he sentit avui, merci. No sé, al principi estava super nerviós i em tremolaven les mans, però quan ja purtava una estona tocant (uns 10 segons) tot això ja ha passat i m'he aïllat del món... Ha sigut fantàstic.
Jejeje si sopaaaaaar! Bé ja ens veurem!! (nit esotèrica 2007... :D)
q va! no ho he desscrit gens b: crec q era ml mes del q e pogut dir, en serio. Me emocionat mooooooool. No era nomes la intensitat que hi posaves am els dits, sino tot el cos...era com si taguessis convertit en la partitura XD. tauries daver vist :D
segueix aixi, q arribaras moooooool lluny.
un petoo music!
PD: si vols u trec, tu decideixes...pero no cal :D
Ara em toka a mii!! abans danari no vaig llegir aixo de la laia de la calo i la canso de la oca.. mu auria pensat... xDD jajajaj noo pro a valgut la penaa!!!!!!!1 mas fet plurar kasi capullu!! xD no ma kaigut llagrimeta pk stava no blanca NO, xD i si la Laia te rao, tots estaven tiesus tuknt, be o malmnt pro ja ta, tu (al igual ke la noia de blanc de la flauta:P:P) te movies! i ara el kap akí, i ara el cap allá.... eres la musika!! jajaj mu be ma encantat vaja xD (akst vaja....) jajaj stik fatal, ale fins aksta niiit!! i love you muaaakksss
hi ha vídeos k demostres tot això... no puc dir res més... jjijiji. (Sííííííííííííííí!!!! ha estat molt b!!! - cheee este chico va de sobraoooo- xD)
fins la nit....
bé , després de tans comentaris sem fa impossible no escriure res...
així que ets un pianista virtuós eeh , Carles ?
que la música et fa navegar pels somnis mm això és genial
no pedis mai tot aquest món que ets i que tens... , tens un gran amic , potser el teu millor amic , tot el que sents i saps del piano
muaa
Clara
Publica un comentari a l'entrada