Els conceptes comencen a deixar de ser el que són, es transmuten, s-utilitzen i es rebreguen fins que arriben a perdre el sentit i el lloc que els pertocava.
Una paraula seca i borde; un crit, un comentari sarcàstic; els plors, les discussions i la mala educació en general són, per ara, manifestacions de la sinceritat.
Oh, aquesta paraula que resulta ser un dels valors més apreciats per la majoria resulta ser fals o hipòcritament utilitzat.
La Sinceritat és una de les paraules més valorades, més bones i boniques que tenim. És pura, neta i blanca i només des de la honradesa sorgeix.
Bé, si t-agrada el discurs llegeix fins aquí.
Però la meva versió punk, o potser, esotèrica de la sinceritat és totalment contrària. És fruit dels sentiments i emocions més negres i lletjos que tenim les persones. La sinceritat s-utilitza com a canal de sortida de la gelosia, la ràbia acumulada i el ressentiment general (o de la mala consiciència).
I ara direu <<és que potser et creus portador de la veritat?>> Sí, hi ha molt de messies sueltu.
La sinceritat és com la intimiat: individual i punt. Només cadascú sap el que és cert o el que ha fet malament.
Si de cas, la sinceritat només pot ser aquella veueta d-aquell amic íntim que t-avisa quan estàs realment fent el ridícul.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
sara, no t'acabo d'entendre. Per mi la sinceritat és pura i neta, per molt que tu no ho pensis, però com tot, s'ha de saber utititzar-la. Ser sincer per fer mal no és legítim però ser sincer per arribar a algun lloc, per compartir el que més et preocupa, des del fons de tu, crec que és molt i molt positiva...nuse
mmmmm... (no em sento en un estat oportú per opinar xD)
no sé, jo penso el mateix que la Laia. mentre no ofenguis algú amb la sinceritat, no veig per què ha de ser "dolenta"...
Publica un comentari a l'entrada