Tenim davant el perfil de Menorca: una fina línia de costa que comença, només comença a definir-se. La boira de l'alba no em deixa diferenciar-ne els contorns. Fa fresca. Són les sis i pico del matí. Certament, a l'alba veus diferent: la llum és diferent, els colors són diferents, l'aire és diferent, tota l'atmosfera. El Sergi-cap i jo veiem una escena de pel·lícula d'acció. Flipem. Un home salta per la borda d'un bot al nostre macrovaixell, sembla una puça al costat d'un elefant. És al·lucinant: en cosa d'uns segons ja no hi és ni l'home ni la barca. La boira els haurà engolit :-)?
Quan som a Maó, esmorçem amb silenci. Molts no han dormit gens. Em fa por parlar -em pregunto contínuament- em sento absurda. La meva tant maleïda timidesa em torna a jugar una mala passada.
El bus que ens porta Ciutadella no es fa esperar. Ulls tancats, parpelles que cauen pel seu propi pes, cares dòcils que entendreixen la mirada de qualsevol,...quina fila!
Un cop a Ciutadella, la majoria fa el seu primer bany. Els que ens quedem vigilant motxil·les (Boocha, Ari, Esteve i jo), assistim a una conversa interessant: el què mou una separació (pares...).
L'activitat de tarda l'ha preparat el meu grup. No està malament :-): recorren la ciutat conversant amb la gent d'allà per respondre unes preguntes.
És el primer cop que cal comprar. ...Un desgavell! És normal, al primer dia.
1r cop també que cuino amb fogonet (sembla mentida!). M'agrada! Quina tonteria oi? Ens trovem amb dos rangers d'un altre cau emmanillats. Són simpàtics. Estan de Raid. Passaran la nit amb nosaltres.
Quan som a Maó, esmorçem amb silenci. Molts no han dormit gens. Em fa por parlar -em pregunto contínuament- em sento absurda. La meva tant maleïda timidesa em torna a jugar una mala passada.
El bus que ens porta Ciutadella no es fa esperar. Ulls tancats, parpelles que cauen pel seu propi pes, cares dòcils que entendreixen la mirada de qualsevol,...quina fila!
Un cop a Ciutadella, la majoria fa el seu primer bany. Els que ens quedem vigilant motxil·les (Boocha, Ari, Esteve i jo), assistim a una conversa interessant: el què mou una separació (pares...).
L'activitat de tarda l'ha preparat el meu grup. No està malament :-): recorren la ciutat conversant amb la gent d'allà per respondre unes preguntes.
És el primer cop que cal comprar. ...Un desgavell! És normal, al primer dia.
1r cop també que cuino amb fogonet (sembla mentida!). M'agrada! Quina tonteria oi? Ens trovem amb dos rangers d'un altre cau emmanillats. Són simpàtics. Estan de Raid. Passaran la nit amb nosaltres.
Després ens reunim pioners i caravel·les, sense caps. Em sorprèn el grup per primera vegada. Per pròpia iniciativa, som capaços de dialogar com no ho havíem fet mai. Potser semblarà absurd però em va donar la sensació que ens uniem una mica més. Era una petita primera passa. El llaç s'estrenyia. La idea de grup, de "tots a una", es matchaca molt al cau. També és cert, que és quan les coses no funcionen del tot, quan el grup està més unit.
Frase Fita: "No us deixeu enganyar! La unió fa la força"
Haver de parlar amb els caps podia semblar que crearia una situació tensa i incòmode però no ho va ser gens. Va anar molt bé que parléssim, tant per uns comper altres.
Bona nit, Menorca! En aquesta primera nit a l'illa, dormo com un autèntic liró. zzzZZZ!
1 comentari:
:)! Que waaaaaai...!
m'encanta tot el que dius de la boira i l'alba... mmm, m'ho imagino =)
És divertit això del Cau i la filosofia que teniu, jeje. No sé, a mi em fa gràcia.
un muaaak!
Publica un comentari a l'entrada