Un dia, em llevaré, i tindré uns peuets delicats, petitons, de donzella. Sense pensar-m'ho, m'aixecaré i sortiré al carrer amb unes mitges de color, o millor encara!: descalça a gaudir d'aquells peus de princesa... Girant sobre mi mateixa, fent àgils saltironets, amunt i avall, caminaré i caminaré fins a acabar rebentada.
I quan surtin les estrelles, me'n tornaré cap a casa, em ficaré altra vegada al llit i amb un somriure, pensaré que un dia com el d'avui, podria haver existit."
...............Jijiji! Volia apaivagar un dels meus molts complexes :-D Un petonet princeses!
3 comentaris:
Aixxx, Laia, mira que quiiins complexes! Si els teus peus són macuss! a veure, ets alta, no? doncs estàs proporcionada! si tinguessis uns mini-peus series una cosa rara :)
però weno, és cert això que sempre volem el que no tenim.. i tampoc va malament somniar una mica :)
va, ja pensaré jo en algun complexe i escriuré una historieta :) podríem fer una ronda de complexes!!! què et sembla, Sara?
Però demà, que ara m'espera el súuperr treball d'hª art.. :S
muaaaaaaaaak! us estimu amursss!
I Saraaaaa, ens has d'explicar tot el viatgeee!!! que avui no tenia el dia.. però xerrarem moolt! :)
sis, a la història no especificava que mesuro metre setanta-vuit, però ja donava per fet que jo també passaria a ser més petita XD.
Sara! que ja has arribat i no sé res de tu! RUTA VIRGINIA WOOLF: q guai!!!!!!!!!!!!!!!!!!
ireeeee el g3r ja ha penjat les fotoooos! jajajjaaj
Publica un comentari a l'entrada