L'home que mesura els núvols

Jan Fabre (Bèlgica)

l'últim...

Demà, o millor dit d'aquí unes hores ens visitaran els personatges que van marcar la fantasia de molts adolescents. Harry, Ron, Hermione i tota la penya tornen a actuar!

Són ells els qui ens han fet tornar a creure en la màgia després de Peter Pan...!
(afirmació agosarada, ho sé).

Si més no, són els que ens han fet somniar més enllà de les pàgines, els ens han fet sentir capaços de viatjar amb escombra, esmorçar al Gran Saló de Howarts, menjar caramels de tots els gustos, criar dracs, centaures i tota mena de bestioles màgiques, enfrontar-nos a les forces del mal, petonejar-nos amb el Harry,... ejem sí...i sobretot, els que ens han ajudat a obrir l'escletxa de la Imaginació que encara conservem.

Sento haver hagut de posar una foto dels actors però el google només n'he trobat de la pel·li!

Bonanit muggles somniadors!
Muggle Laia


Us estic observant! LLEGIU-ME!

Por los viejos tiempos

Avui, por los viejos tiempos. Perquè el blog troba a faltar aquesta noia que sempre estava al mig! :) I nosaltres també una miqueeeta, per què no dir-ho...

Aquesta foto té algo. Potser és que sortim les tres fatal... O que cada una mira a un lloc diferent (la Sara, ja se sap, sempre vol sortir de perfil). Però alguna cosa té :)

Ala, ja està... Nostàlgia concluïda :)

Bona nit, forasters, amics, desconeguts, éssers alats, déus-informàtics-filòsofs i altres estranyes criatures que vagueu pel blog! =)

Aviat farà un any d'aquell dia,
casa l'Ire
la Sara entusiasmada amb certa expressió valenciana
el German rondant per allà
2 portàtils...pa què?
l'Uri, ensenyant-nos...


aixxx, a l'Abril farem l'any xD. Encara no és el moment de celebrar l'aniversari però...

El amor es la mejor música
en la partitura de la vida.
Sin él serás un eterno desafinado
en el inmenso coro de la humanidad.

Roque Scheneider

NU nº 3

Que continuï l'oda a la nuesa! xD Bé, aquest és el meu 2n nu, i el 3r del blog...

Amor ANECdòtic

Per la noia més maca que conec!!! Per la noia més estimada de totes les Basses de Sant Pere! Per la amiga fidel i gran consellera! Feliç dia de Sant Valentí ;-). T'estimuuu!

2n NUU

Segons la profe, massa llarg el tors...d'això se'n diu estilització xDDDD. És cert però sense la noia original no es veu...

TENDERNESS

Les coses mai surten com un vol
No podem fer encaixar el que hem idealitzat sempre...amb allò que tenim...
petita reflexió jeje, tòpica però ben certa



no serem mai allò que s'espera de nosaltres
no viurem mai les experiències tal i com ens pensàvem que serien
VISCA EL...RELATIVISME? L'INGRAVIDESA? L'assertivitat...?bé, volia celebrar algo i que sonés una parida i crec que ja ho he aconseguit

http://www.fiddlesticksdallas.com/Demdaco/demdaco_figurines_at_fiddlestick.htm
WILLOW TREE: són escultures de menys d'un pam a l'abast de tothom que vaig descovrir en una botigueta de la carretera d'Esplugues. A mi em transmeten una infinita tendresa.

Cuento hindú

Mi amigo abrió el cajón de la mesita de noche de su mujer y sacó un paquetito envuelto en un papel blanco.
Este, dijo, no es un simple paquete, es ropa interior.
Tiró el papel y observó la preciosa seda del conjunto.
“Lo compró la primera vez que fuimos a New York, hace 8 o 9 años...Nunca lo usó.” Lo guardaba para una ocasión especial. Bien. Creo que esta es la ocasión adecuada.
Se acercó a la cama y apoyó el conjunto al lado de la ropa que llevaría a la funeraria: su mujer acababa de morir.
Se giró hacia mí y me dijo:” nunca guardes nada para una ocasión especial, cada día que vives es una ocasión especial”.
Todavía pienso cómo me han cambiado la vida estas palabras.
Ahora leo más y limpio menos, me siento en la terraza...y admiro el panorama sin prestar atención a los hierbajos del jardín. Paso más tiempo con mi familia y mis amigos , y menos trabajando. He entendido que la vida es un conjunto de experiencias para gozar, no para sobrevivir.. No guardo nada , uso los mejores vasos todos los días. Me pongo el traje nuevo para ir al supermercado si me apetece. Ya no guardo mi mejor colonia para fiestas especiales, la uso todas las veces que me apetece.
Las frases “un día..” y “ uno de estos días...” han desaparecido de mi vocabulario.
Si merece la pena hacerlo ahora...¿por qué esperar?
No sé lo que habría hecho la mujer de mi amigo, si hubiese sabido que no estaría aquí mañana. Creo que habría llamado a sus familiares y sus amigos más íntimos; a lo mejor habría llamado a viejos amigos para disculparse por viejas peleas...
Me gusta pensar que habría ido a un restaurante chino...Su preferido.
Son estas pequeñas cosas no hechas las que me molestarían si supiera que tengo las horas contadas.
Molesto porque dejaría de ver a los amigos que vería “ uno de estos días”...
Molesto por no escribir esas cartas que quería escribir “algún día”...
Molesto y triste porque no dije a mis hermanos e hijos cuánto les quiero...
Ahora intento no guardar nada que añadiría risa y alegría a nuestras vidas...Cada día me digo a mi mismo que éste es un día especial. Cada día, cada hora, cada minuto es especial...

REPITO: m'heu de tornar a explicar com funciona això de les lletres guais de colors, de mides i formats diferents.
Petons

Nuu femení

Ohohoh! Què guai ha sigut avui dibuix! a partir d'ara seré 100 % puntual i no penso saltar-me cap classe!!! Ha sigut genial! PINTAR UNA NoIA NUA!!!!! bueno, evidentment la noia era super maca, el cos perfecte, superben proporcionat i una cara molt dolça. Però realment he disfrutat! Sense estalviar pintura! pINZELL amunt i avall!
Ire, vull veure el teu primer dibuixxx!!!

Happy ending by Mika

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

Wake up in the morning, stumble on my life
Can't get no love without sacrifice
If anything should happen, I guess I wish you well
A little bit of heaven, but a little bit of hell

This is the hardest story that I've ever told
No hope, or love, or glory
Happy endings gone forever more
I feel as if I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

2 o'clock in the morning, something's on my mind
Can't get no rest; keep walkin' around
If I pretend that nothin' ever went wrong, I can get to my sleep
I can think that we just carried on

This is the hardest story that I've ever told
No hope, or love, or glory
Happy endings gone forever more
I feel as if I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

A Little bit of love, little bit of love
Little bit of love, little bit of love [repeat]

I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
To live the rest of our life,
But not together.

Gilmore Girls

Aviat acabaré la 1a temporada d'aquesta série plena de moments divertits i entrenyables. L'estrella és l'actriu que interpreta Lorelai Guilmore, un personatge que sempre té una frase irònica a la mà, plena de gags per petar-se de riure, i, a la vegada, plena de tendresa. No crec que superi a Scrubs, ni a Heroes però no està malament!!! ;-) Us la recomano si voleu passar una bona estona.
Gràcies pel prèstec Irene.
Laia

Silencio nocturno

Després de passar-me tota la tarda llegint poemes sobre silencis nocturns, jo també he acabat caient a la temptació d'intentar escriure el silenci:

Así calla la noche.
Las palabras resbalan;
parece que la luna no quiere explicaciones.

Así calla la noche.

Pero ellas ni podrían sospechar
cuánto dice –sin usarlas–
el silencio negro.

Segon primer dia

La primera profe del segon primer dia titula els temes d'una manera molt poètica. Per posar-vos un exemple, el primer tema es diu "Silencios nocturnos". Després de presentar-se, llegeix un poema en grec clàssic (mai havia escoltat un poema en grec clàssic, i no sé si era la seva veu o què, però us prometo que venien ganes de retrocedir uns 2.700 anys en la Història). I, abans de llegir-lo, diu:

Así suena o se silencia esto.

L'últim profe del segon primer dia, després d'una breu presentació en la que assegura que les classes "irán más a ritmo de break dance que de vals", escriu a la pissarra:

Seguro que ustedes han oído que nuestra lengua procede del latín. ¿Qué quiere decir eso? Vamos a verlo.

¿Qué quiere decir eso? Doncs resulta que cada una de les paraules d'aquestes frases procedeix del llatí (i després d'explicar això ens assegura que aquesta va ser la primera frase que li va venir al cap, que no es va passar hores pensant en paraules llatines :) ).

I així ha transcorregut el meu segon primer dia a la uni. Què dieu? Pinta bé, oi? :P

Ahora sólo existe el anhelo desnudo,
el sol que se desprende de sus nubes de llanto,
tu rostro que se interna noche adentro
hasta sólo ser voz y rumor de sonrisa.

Mario Benedetti. Sólo mientras tanto

F e l i c i t a a a a a a a a a a a a t s !

Va per ahir =) No creguis que el blog es va oblidar de felicitar-te, és que estava massa ocupat celebrant el teu aniversari! :) Avui està una mica ressacós, així que només es veu amb cor d'escriure un senzill missatge amb lletres de colors. A veure si demà es digna a posar alguna cosa més... :D

19 megapetoooooons, Laia!

El millor bonanit del cau

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer-s’ho per tirar endavant i començava a creure que s’acabaria donant per vençuda. Estava cansada de lluitat. Sermblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc. Aviat l’aigua de les tres olles començà a bullir. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res, la filla esperava amb impaciència preguntant-se què devia està fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la seva filla, li va dir:
- Digues, Laura, ¿què veus aquí?
- Veig, pastangues, ous i cafè.
- Toca les pastanagues, ¿com estan?
- Estan toves.
- Ara agafa l’ou trenca’l. Com és?
- És un ou dur.
- Ara tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm, sí ha quedat boníssim.
La noia va demanar:
- Què em vols dir amb això, pare?
- Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: l’aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
- I el cafè?
- Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
- Què vols dir?

- Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant per a què siguin milors!

Imatge impactant!
És per a una campanya publicitària
"If you really want to touch someone, send them a letter"