I de nou no sé com començar un petit escrit o una petita crònica.
D'altra banda tampoc sé si això que vaig a escriure és positiu o negatiu.
Des que aquest any ha començat ha estat tot tan tranquil, tan estable... però massa ple d'alguna cosa i vull que segueixi així.
Ara ve l'estiu i representa que per vacances un s'ha de divertir i sociablilitzar-se una mica, però jo no en tinc cap ganes i no sé per què m'hi sento obligada.
Últimament ja m'he topat amb dues persones amb crisi de vocació; la primera és una que creu haver trobat la solució (dràstica) i per sort seva (o potser mala sort) el seu cercle el recolza,però ell és l'únic que "marxa".
La segona s'ha passat els darrers anys vivint, fent allò que ell mateix li demanava, però ara resulta que s'ha perdut.
Pensar no costa però ens ho sembla i sovintment també ens sembla que som els únics. I és que quan creiem haver trobat la realitat nostra ens trobem molt lluny de terra.
LA MetafísICA És DOLEnTa
No sé com continuar, limita't allò purament terrenal i quotidià, que és el que realment val. Busca't problemes. Estigues més ocupat o xerra amb mi.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
vius en un dogma continuat... deus haver omplert gots de tristesa. se't veuen els defectes per les escletxes de la arnès, però no lluites. et resignes a viure esmaperduda, auto-inculcant-te una doctrina luctuosa. a canvi de què? quins plaers et dona aquesta existència?
desperta nena! apuja el llum. que té poca potència!
t’has plantejat la finalitat de la teva existència?
(com que als amics no els hi fas cas, m’he posat un antifaç)
mmmmmmmm.........
:S
(akest és tot el meu comentari xD és que no arribo a més per contestar-te xD)
Dogma... aquesta paraula em sona ;) xD
cal una finalitat per a l'existència? weno, a mi sí que em fa falta. precisament volia escriure sobre això. si no tinc un objectiu, una meta on arribar, em sembla com si em faltés alguna cosa..
en fi, un petunet!
Jo no em resigno. Visc el que sóc cada segon vingui com vingui i per a mi aquest és el sentit.
La finalitat de la meva existència és la meva pròpia existència. (ei, i sóc feliç preocupant-me per les coses que m'afecten cada dia)
Ai per cert, com ho has dit ... "se't veuen els defectes per les escletxes de l'arnès"
Home (dona) potser a tu a través de l'antifaç ;-)
( Ha molat moltíssim aixà de "desperta nena! apuja el llum. que té poca potència!") xD
tela...
Publica un comentari a l'entrada