dissabte, 26 de maig del 2007

alegria i foscor - Part I -

M'adormo escoltant la tertúlia del Basté on xerren i riuen els culés de la Vanguardia i l'Avui.
L'endemà al matí mandrejo ben bé mitja hora escoltant les notícies de la radio que s'ha quedat encesa i penso aquest és el millor moment del dia.
Em llevo i estreno la tassa de Londres on irònicament hi posa philosopher. Obro l'ordinador i llegeixo l'Avui. Ric amb l'Iü Forn, em guardo els de la Rahola i miro els comentaris d'en Sostres. Ai com ric! m'encanta veure com se sulfura la gent amb en Sostres i com els vénen ganes de tirar l'ordinador per la finestra. Que segueixi així.
Començo a trobar a faltar l'Irene, la Laia, la Serra... enfilo cap a l'institut a fer una o dues hores de classes d'aquestes de preparació de la sele.
I com sempre, diambulant per les classes, xerrant una mica, males i bones notícies... se'm acudeix alguna composició i per variar no l'apunto i ja no la recordo.
Arribo just a casa tot escoltant Minoria Absoluta (d'això sí que en sóc fan).
Si no llegeixo endreço, o cuino. El segon millor moment del dia.
Miro la tele. Dino. Arriba la mamma.
Mentre ella dina i dorm jo llegeixo la Vanguardia i retallo els articles que m'agraden encara que després els perdi.
La tarda pot passar de moltes maneres, a fora i a dins de casa.
El vespre és genial: dutxa i telèfon.
La conversa telefònica amb ell ha esdevingut imprescindible que no sé si a la llarga o a la curta acabarà en un daltabaix, però de moment va.
Sopo, miro la sèrie de cada dia i a rentar-me les dentetes. Ja tinc ganes de posar-me al meu llit fresc amb la ràdio de fons.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Encara se farà famós aquest blog! Està força bé!Molt literari tot, i ben redactadet! Molt bona la rutina de llegir diaris i escoltar la radio (jo també la tinc i quasi igual); només que jo a vegades m’informo d’altres maneres, una mica de diversitat en la informació dona!

És mig broma poma. A vegades els mitjans tant generals son cruels amb les persones (encara que faci riure això que dic és veritat), i injustos en les informacions, i tothom se’ls creu.

Ah i el Sostres aquest es un impresentable, que fa dos dies sortia a programes tan sensacionalistes com al de l’Arús o al del Sardà, i com a periodista es un zero, bé no és ni periodista, no té la carrera, la seua arma es la provocació fàcil.

Ara vinc de veure la pel•lícula “El perfum”, l’han llogat mons pares, i l’hem vist jo i mon pare (ma mare dormia al sofà), mireu-la i penseu.

Salut i alegria

Laia ha dit...

Sara!!!!!!!!!! ostres, està molt ben escrita aquesta crònica. Em fa pensar:-D . Friso per llegir la segona part!
Laia

irene ha dit...

m'ha fet ilu això que ens trobis a faltar... :)

jeje, és genial aquesta rutina! :D jo no podria, amb tanta informació.. brbrrr!

jo també tinc ganes de llegir la trilogia al complet! :)

muak wapíssima!

Llicència

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.