Laia

Vols deixar pares i pàtria
veure on s’acaba el món
vols cambiar la teva història
i diguem quí no.
Tot el que es diu en paraules pot semblar-te un desert,
pren el vent de matinada
com ho fa un ocell, com fa un ocell.

Tot el món dóna voltes sense pressa al teu voltant
tu de cop vols sortir a fora
no saps on anar.

Un bitllet tan sols d’anada
mai vas pensar en tornar.
Un bitllet sense tornada
per volar ben alt, volar ben alt.

I tu et preguntes en silenci
“digue’m què faig jo aquí”?.
No seré jo qui trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.

Tots et miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.

I tu et preguntes en silenci
“digue’m què faig jo aquí”.
No seré jo qui trenqui un dia
amb tots els somnis de la nit.

Tots miren en silenci
mentre tu aixeques el vol
i jo et miro en silenci
i et desitjo bona sort.

I...més cançons!! aquesta no és la lletra d'una cançó qualsevol, és La cançó! La que m'ha fet pensar, plorar, somriure, un cúmul de sensacions contradictòries. Però avui, no penso en el dia que la vaig escoltar per primera vegada, i em vaig adonar que portava el meu nom, després d'emocionar-me. Avui penso amb una amiga molt especial que també es diu Laia i crec que és exactament el que va fer ella, fa uns anys: aixecar el vol! Una vegada comentàvem que hauríem d'imprimir aquesta cançó amb lletres ben grans i donar-la als pares. D'altra banda, no és una cançó específica per les Laies, més aviat, jo crec que està relacionada amb tots aquells joves que comencen a buscar el seu propi camí, al marge del què ha tingut, tot i que ho continuïi valorant-ho i tenint-ho present.
Només em queda per dir... Bona sort!