Sabates de cristall

"Un dia, em llevaré ben a poc a poc: ara obro un ull, ara l'altra, ara estiro una cama, ara l'altra. I quan encara amb els ulls mig closos, busqui les sabatilles sota el llit, m'adonaré que aquestes, són excessivament grans. Aleshores pensaré que són les espardenyes marroquines de mon germà, ja que tenim les mateixes però de diferent color. Però no. Aquelles no seran altra cosa que les meves sabatilles carbasses. I fins llavors, no em donaré compte que són els meus peus els que s'han encongit i no pas el calçat. M'hauré convertit en una altra amb 5 números menys.

Un dia, em llevaré, i tindré uns peuets delicats, petitons, de donzella. Sense pensar-m'ho, m'aixecaré i sortiré al carrer amb unes mitges de color, o millor encara!: descalça a gaudir d'aquells peus de princesa... Girant sobre mi mateixa, fent àgils saltironets, amunt i avall, caminaré i caminaré fins a acabar rebentada.

I quan surtin les estrelles, me'n tornaré cap a casa, em ficaré altra vegada al llit i amb un somriure, pensaré que un dia com el d'avui, podria haver existit."

...............
Jijiji! Volia apaivagar un dels meus molts complexes :-D Un petonet princeses!