PRELUDI INSONOR
Per què vols encendre d’arpegis els retrets
si no són més que un teorema de paraules?
Mal formulades, certament,
...confuses i inexactes.
Per què et fa tanta por llençar-te al buit
i cercar en l’impossible el so de l’esperança?
Pensa que en el buit no hi ha so, no hi ha res,
-res més que esperança-
(o ni tant sols això…?)
Ensenya’m a desxifrar el què hi ha escrit
entre els espais en blanc d’un pentagrama!
Ajuda’m a trobar la clau de sol
que m’il·lumini a poc a poc,
a pessics, a petites mossegades!
En aquesta lluita aferrissada
per entrellaçar notes i alteracions,
només hi som tu i jo, Imaginació.
En aquest vals de marxes forçades,
només tu pots portar el ritme,
sense descomptar-te.
De tot plegat, només en resten
nous dilemes discordants,
que composen respostes per a
la cançó encara no formulada.
dimecres, 16 de maig del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Ensenya’m a desxifrar el què hi ha escrit
entre els espais en blanc d’un pentagrama!
:)...
tu i la ImAginació? :)
molt xulo!
un petunet!
jops...ningú opina :-(... (sisis, irene, ja se que tu ets una clienta fixa XD). Crítiques?
Laia
Et comprenc.. tu també ets la meva clienta fixa! xD Germaaaan... yuju? Fa bastant que no tenim el plaer de sentir les teves crítiques literàries :P ;)
Publica un comentari a l'entrada