Potser no hauria de penjar això, és una mica negatiu. Però és cert: hi ha moments, com avui, en què sents la fragilitat de la vida... Sents que en qualsevol moment podria trencar-se en mil pedaços. (pedaços? corregiu-me si és castellanada).
És la condició de la vida, ja ho sé. Però segueixo sense entendre-ho...
Hay veces que ves a la muerte
paseando tranquilamente por la habitación.
La sientes como un peso, como una sombra.
Y te aferras a la vida, a cada objeto,
a todos los ojos que se cruzan contigo.
Te aferras, ahora que puedes.
No ganará tan fácilmente la batalla.
Y la vida te parece tan frágil...
(weno, sempre el cantó positiu de la història -va pel Marc ;)- : la mort també fa que valorem més la vida... I és en aquests moments, quan te n'adones de la fragilitat de tot, que ho valores més tot, també.)
Un petó! Ens veiem demà. I als que heu de recuperar: vosaltres podeu! De debò, sé que podeu. Jo us faig una sessió d'augment d'autoestima, que això m'agrada =) I si us puc ajudar amb alguna cosa, només cal demanar-ho.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
ssis
sset
la Sara fa el seu debut en això dels comentaris... ... ...
Publica un comentari a l'entrada