diumenge, 8 d’abril del 2007

What else?

Ara és l'hora de la sobretaula, dels cafès. Jo que ja he quedat tipa de mones de pasqua només penso en trobar un llit ben còmode per fer-hi la migdiada, però l'olor de cafè se sent per tota la casa... per mi no deixa de ser sorra amb aigua bullenta però l'olor que fa ja és una altra cosa... esclar, aquestes màquines noves de Nespresso van tan bé... i és tan diverit preprar-ne amb les capsuletes aquelles de cafès diferents... [ai que pijo no?]

Sí, deixem de banda les oloretes i les sensacions per a les poetesses. Ara vull parlar de la situació que ratlla la ridiculesa en què em vaig trobar ahir a la tarda.
Estàvem per barcelona i allò que ens truca el tiet Josep per tal que li compressim càpsules de cafè a la botiga de Nespresso del Boulevard de Pedralbes. Sisí, sabíem que entravem en zona pija, pero bé, tampoc ens esperàvem res de l'atre món... Doncs vet aquí que ens trobem de cara amb la botiga Nespresso on, la gent fa cua a una taula on tres nois - de revista, boníssims; ben afeitats i amb l'olor encara d'after-shave- amb americana i corbata es dediquen, simplement - movent-se com si l'aire del seu voltant fos d'or - a vendre caixetes de càpsules de cafè .
Jo - que sóc com una nena petita - amb la boca oberta [una sola botiga per vendre 7, 10 tipus de cafè??]
El millor de tot va ser quan arribem, demanem i el noi dependent - el més guapo, per cert - ens diu <> teeeeeeeeeela! ara sí que em vaig quedar de pasta de moniato! vag tenir dubtes sobre si estàvem al dentista o a l'oculista. A part, el tiquet que et donen ocupa un full sencer, com si t'haguéssis comprat un moble o un electrodomèstic [i després et ve tothom amb la conya del reciclatge...]
Jo ja estava que no em creia res del què veia, però sort que al fons de la botiga tenen una taula amb unes cafeteres per degustar els tipus de cafès... em vaig entretenir remanat-lo i posant'hi sucre mentre escoltava les converses de les pijes del costat que cantaven les glòries dels establiments com aquells ...
Aixx, no ho sé, a mi em sembla patètic i mira que no sóc de criticar la gent de pasta - que ja ho voldria ser jo, de rica - però és que aquell muntatge (parafarnàlia, martingala, com es vulgui dir...) per tan sols vendre quatre capsuletes de cafè...
però és que és modern, snob,George Clooney... És Nespresso.What else?

Potser escrit no sembla gaire xocant, però aneu-hi i veureu com, a part de sentir-vos ridículs , us hi sentireu fora de lloc.

3 comentaris:

Laia ha dit...

Sí, tens raó, jo també penso que tot plegat es tracta d'un muntatge absurd i innecessari. Això de les càpsules de cafè és un afegit al repertori d'exquisiteses del mercat :-D. L'Àngels Tó ho classificaria com un producte de luxe (eeeeei que encara m'enrecordo)
Però a mi més que una pijada em sembla una moda més. Només faltava posar al Clooney davant de la campanya publicitària per promoure-la amb èxit...

German ha dit...

El millor cafè és el NESCAFE!!!(con un sueldo para toda la vida... xD). Jo crec que la sensació de ridícul sempre es troba en el nostre subconscient en un grau o altre (sobre tot si estem rodejat de pijas que et miren per sobre l’ombro). Jo per això sempre intento passar desapercebut per els llocs on vaig... (una mica difícil, ho reconec...)

BLOG, FOTOLOG I VIDEOLOG:
http://www.yque.weboficial.com/

Laia ha dit...

sara! m'he rellegit el teu article perquè està molt bé. La meva tia hi està d'acord encara que en prengui, de nespresso amb capsuletes :-D també m'he enrecordat del discurs de l'àngels i els preus del cafè.
un petonàs, jove periodista!
Laia

Llicència

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.