El soroll estrident del guix grinyolant contra la pissarra és el mateix soroll que va rallant a poc a pic la meva consciència. A vegades, moments com els d'avui, -llegint una pila de fotocòpies directament baixades d'Internet, sense afegir cap comentari valoratiu (sobre com fer un comentari de text. Telaa!)- amb la substituta de la substituta de la Pijuan...moments com aquest em fan dubtar del sentit d'estudiar literatura: llegir, subratllar, memoritzar i vomitar el què has retingut és absurd... He après a fer un "bon" examen a base d'estudiar-me de dalt a baix tot el temari, aprenent de memòria absurditats...?? El què em fa més por és que no haver après a ser crítica...que vaja, això no t'ho poden ensenyar però bé que és el més important!!...
Res, crisi existencial :-D de diumenge al matí, ja se'm passarà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
uffffffff arghhhhh kjsethkhjtfjhQBWET!!!
Indignació compartida!
Ziiip, quan aprendran alguns profes de literatura (s'ha de dir que, per sort, no tots són així) a no fer avorrir i odiar la literatura? arghhhhh. Trobar recursos no és gaudir un poema.. (Ho sento, aprofito per desfogar-me jo també xD) Què es pensen, que el poeta està escrivint i diu: va, vaig a fer una metàfora. Ai, ara faig una anàfora! O vaig a fer una enumeració... Ell probablement escriu sense pensar, el que li surt... I per què no dedicar-nos a gaudir el poema, simplement, sense analitzar-lo paraula per paraula?
...
I encara odio més això d'imposar una interpretació d'un poema: ells què saben del que pensava l'autor en escriure'l?
No sé, sort que hi ha bons profes de literatura (realment genials), perquè si no...
Un petó!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada