professor

Sempre que ens creuem pel passadís penso li pregunto? és i no és estrany tenir dubtes amb una persona amb qui comparteixes el 99% de les opinions, però em queda una pregunta que pel que sé d'ell no m'hauria plantejat mai de fer-li. És una pregunta prou estúpida com per fer-ne un petit escrit, sobre un comentari en veu baixa que fa fer un dia a classe, i com que – per variar – ningú no la va sentir no la puc contrastar. Però tan és.

Els meus companys de classe més que respecte, els fa certa “por” al sentir-s'hi, segons com, inferiors. Però és que realment mai diuen res, no piulen, es queden ben calladets asseguts en la seva cadira fen sí amb el cap, com si el que diu ell fossin tòpics i banalitats quan, pel que diu, mai l'acceptarien en cap partit polític o sectes semblants... sí, perquè és un lliurepensador sense ànims de ser-ho, simplement ho és i punt.

És com si tingués davant meu – a dos metres de la meva taula – la barreja personificada de tots els meus escriptors, periodistes i altres articulistes... predilectes tots mesclats (més el seu toc personal, clar), allà mateix, i jo només sóc una simple apuntadora.