"La veía de pie, con el vaso en la mano, solícita, receptiva, concreta, y la imagen se le quedó gravada en el recuerdo con ese sabor agridulce de la primera experiencia sexual no totalmente consumada, con idéntica fuerza a la de los recuerdos que persisten en la memoria no por lo que fueron sino por lo que podían haber sido, y que en el transcurso de los años exigen a menudo ser rememorados y analizados para ver dónde o en qué momento cometimos el error, como en el caso de aquella noche que él abrazó a la chica del pijama de seda que relucía a la luz de la luna, noche que pudo haber cambiado el curso de su vida."
Juan MARSÉ
Per fi! puc agafar aire... (falten punts en aquest paràgraf!)
2 comentaris:
per al meu gust, falten punts a tot el llibre! xDD mai havia llegit unes frases taaan eternes!
eiii, Laia, me'n recordo que aquest fragment també em va agradar molt!!!! em va recordar a un d'un altre llibre que m'acabava de llegir. Ja el posaré!
Jo també el disfrutaria molt més si no fos una obligació. és que el llegeixo amb una velocitat, sabent que l'he de tenir acabat en un dia i poc més... uff. Però no m'acaba d'agradar la seva manera d'escriure. Les frases llargues, el tipus de descripció que fa... no em maten. Encara que la història em té bastant enganxada.
muaak!
Publica un comentari a l'entrada