Però ara faig una petita pausa i...n'afegeix-ho petits bocins per a degustar-lo millor, sense la pressió de saber que demà ha d'estar llegit.
*
"Para la señora Serrat, el monte del Carmelo era algo así como el Congo, un país remoto e infrahumano, con sus leyes propias, distintas. Otro mundo."*
"- En fin-añadió el murciano, aunque sospechaba que ya era demasiado tarde-.Ya está olvidado.- Este hombre trabaja-dijo la estudiante progresista.
- Bueno -contestó el ladrón de motocicletas-.Todos trabajamos.
- Precisamente, Manolo. En otro me habría extrañado, pero en ti sí.
- ¿Por qué?
- Es un número de señorito.
1 comentari:
waaala, Laia, per què sempre ens fixem en les mateixes frases? La primera que has posat tb em va agradar molt =D
weno, res, dir que comparteixo l'agonia de llegir comptant les pàgines (que mira que és trist).
I el més fort és que m'he acabat enganxant a la història... xD
Un petóóó!! I molts ànimsss!!! Que ja són les últimes tardes amb la Teresa! =)
Publica un comentari a l'entrada