quina tarda!

quina tarda la d'avui! un pèl estranya!
últimament visc com si estigués veient desfilar les imatges confuses d'un somni sense fons...
Primer, representació de polítics a francès, aulamòbil, després, la classe d'història més llarga de la meva història, després m'acoblo a casa l'Irene, -sa mare, com sempre, encantadora-, tot seguit he d'anar corrents al metge i em diu que no és res greu (és la segona vegada que hi vaig i no és res greu, no vull que pensi que sóc una hipocondríaca), i...em planto de nou a casa l'Irene,que em convida a un cafè en pols boníssim i mentres intentem planejar una tarda tranquil·la amb família :-D. Però el Carles, no pot venir per alergies felines, l'Isaac ha quedat amb una dona molt interessant ;-) que l'ajudarà amb la física,...al final som quatre: Sara, Germán, Irene i jo. Quatre que volien veure una pel·li però que acaben menjant-se les crispetes sense ella (curiós no? més ben dit, estrany...irreal). appps m'ho deixava: l'aventura al terrat, escalant per l'obertura prohibida, ...quines vistes ! (s'ha de repetir ok?). I el final? que me'l deixo...al final acabem a casa meva, enviant un email a tothom per fer fotomuntatge de final de 2n.
No sé què pensar...