La imaginació em va deixar un dia de boira durant el període posvacacional. A partir d'aquell moment, no he aconseguit escriure una sola ralla amb cara i ulls que m'agradi. Cada cop que estic davant d'una possible història, a punt per treure el nas, la crido i ella em respon amb silenci. Des d'aleshores, no l'he tornat a veure més.
Tant fa que no se m'ha abalançat per abraçar-me que aquest escrit ja em sembla absolutament típic i previsible. Pels qui encara no us imagineu el final,...he de dir que...encara no he perdut l'esperança! :-D
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
La imaginació ve i torna. Ja veuràs com torna! ;)
A mi a vegades també em passa, que no aconsegueixo escriure res que m'agradi... però després sempre acaba tornant.
Un petoneeet!
Publica un comentari a l'entrada