Aquesta setmana, en vistes d'una abandonament absolut del blog pel període d'examens finals...he decidit escriure una frase de K.L.Reich cada dia, un llibre que ja només per la seva llarga consistència, val la pena de fer-ne esment :-D jijijiji. I sí, jo també estudio, no malpenseu, però certament, estic molt desmotivada.
Allà va!!
"Durant tot el dia ha caigut aquesta pluja de muntanya que fecunda els prats i entristeix els esperits. És una pluja petita, silenciosa, lenta, penetrant...Les flors mateixes, l'herba, els fruiters, semblen queixar-se de la tristesa que els embolcalla."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
=)
uf, a mi també m'està costant això de l'estudi...
molt wai K.L.Reich! Hi havia un personatge que es deia Francesc, oi? A mi m'agradava aquest! Aconseguia ser feliç fins i tot tancat allà... No sé, era com si tingués la calma dins seu, l'alegria d'estar viu, la llibertat... malgrat estar tancat en un camp de concentració.
Avui també ha plogut...
un petó! i ànims per l'estudi! s'ha de pensar que probablement seran els últims exàmens... o els penúltims, però vaja :)
per cert, i el títol de l'escrit? ...
el títol és una frase del Francesc que tant t'agrada :-D
Publica un comentari a l'entrada