Indagacions sobre la devota setmana de vacances

Noies, ja tenim penjats els nostres primers 3 articles!

Tampoc voldria que el blog fos una espècie de diàleg entre nosaltres, perquè bé,...això ja ho podem fer en directe durant les hores del pati que no tingueu Romi, jojojo :-) (què cruel que sóc).

Enllaçant amb certa manera amb el què deia la Sara...

La majoria de festius que tenim durant l'any tenen alguna relació amb la religió cristiana. La veritat és que em sembla absurd: arribarà un dia en què seguirem fent festa sense saber què estem celebrant exactament. Aviat, les noves generacions no explicaran als seus fills el perquè d'aquelles grans menjades, el perquè de la mona, la palma o el pessebre. Aviat, ens oblidarem de la tradició i només centrarem la nostra atenció en el consum que comporten aquestes diades (si és que no ho estem fent ja). No pretenc plantejar la situació com una catàstrofe; que s'hagi anat desvaloralitzant aquests rituals, que abans eren estrictament religiosos, no hauria de ser venut com una crisi cultural, al contrari, crec que les coses canvien i que hem d'estar sempre oberts a noves celebracions. Però tal i com ara ho tenim muntat s'està tornant incoherent. O vivim amb la intensitat merescuda el què celebrem o ja podem fer les maletes. Quin sentit té sinó? Per què no fem vacances en dates que no estiguin assenyalades per la tradició cristiana? Potser és ben cert el què diu el meu profe de literatura: no podem obviar-la, és la nostra. No ho sé. Ja em direu que n'opineu vosaltres!
Sí, Sara, jo també penso que és bonic creure en alguna cosa. T'omple. Però fa temps que la Fe va plegar veles i va marxar dels meus pensaments, dolguda pel meu interès mesurat i deshonest (només resava quan necessitava ajuda, fixa't tu :-) ).

Mmm, no m'agrada com m'ha quedat el què he escrit. Abans d'acabar, m'agradaria posar un poema a veure si l'enginy de Papasseit ho compensa una mica . Sí, ja ho sé, és molt i molt conegut. En certa manera, està relacionat amb el què estat dient...
Què entenem per Nadal? Què transpira? Hipocresia i la pobresa espiritual que embafa la societat: i és que, com bé diu el poema, tot allò que has estat predicant abans de Nadal despareix quan t'asseus a taula.

Sento el fred de la nit
i la simbomba fosca.
Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis
que l'empedrat recolza
i els altres qui l'avancen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa a la cuina
prop del braser que crema,
amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena:
i ells recullen les plomes,
i ja enyoren demà.
Demà, posats a taula, oblidarem als pobres
- i tan pobres com som-
Jesús serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres
i després de mirar-nos
arrencarà a plorar.