No fa falta que tanquis amb clau cada porta,
som un àgil i experimentat acròbata.
No fa falta que encara me vulguis fer caure,
vaig amb rodes, som es rei de ses capavallades.
No fa falta que ataquis amb tantes respostes,
tenc preguntes per copar quatre segles d´escorça.
I és inútil que apaguis ses teves faroles,
sé trobar-te davall quinze sostres de roba.
De vegades me passa que te mir
i platges amb cocos que suren
i fons de corall i jardins.
De vegades me passa que t´estim
i veig un dia que comença
dins un camp de maduixes.
De vegades me passa que nedam
dins una piscina que vessade flam i iogurt natural.
De vegades me passa que becam
damunt una estora de dàtils
i climes de països portàtils
I...no podia faltar una cançó d'Antònia Font!!!!
4 comentaris:
Si llegeixes aquesta cançó per fragments és com una mica “eing”, pk hi ha coses que no concorden amb les altres, però jo crec que akesta és la màgia d’aquest fantàstic cantant!
Visca les maduixes (amb nata)!
ja ho sé! la màgia del surrealime, de la combinació de sentits, d'aliments, colors,...és com una cercavila de sensacions!
Un petó Germán
=) k wapus que sou! (i wapus significa... ja m'enteneu :D)
El Jordi Sierra i Fabra o un altre autor, ara no ho sé, té un llibre que es diu Camps de maduixes.
Si us plau, necessito urgentment (bé, es podria deixar per després d'exàmens) que algú em deixi un disc d'Antònia Font! (lo dejo en el aire...:D)
un petó preciosos! (i preciosos vol dir.. en fi, ja ho sabeu)
Ja te’l deixaré jo, o et gravo un, O tota la discografia completa si vols.
Escuchar Antonia Font puede producir enganche instantáneo.
Publica un comentari a l'entrada