Sí, un altre cop ha arribat el dia. No sé com ens ho fem, però cada any arriba més ràpid. Les setmanes de suplici (però un suplici que, en el fons, no deixa de ser un plaer... L'únic que això només es veu quan ja ha passat, quan està ben lluny i trobaries a faltar fins allò que més odiaves), les tardes eternes i literàries, aquests primers dies de primavera...
(Vale, sí, Sara, abstén-te de llegir xD)
Doncs sí, ja és demà. EL dia. El dia que s'espera amb més il·lusió, que més nervis es passa i que et deixa més deprimit quan acaba...
Bé, no és que em volgués posar tràgica ni cursi (bé, una mica sí... xD -que no sóc agrícola, Sara, ho has de tenir en compte...-). (i sento si sembla un diàleg amb la Sara, és que quan escric algo que es comença a fer cursi, se m'apareix la Sara posant cara de fàstic :P).
Sabeu que ja fa un any de quan dèiem que feia un any de l'any de les croquetes? =) Aquell magnífic i deliciós dinar que ens va deixar les llengües socarrimades. Aquell dinar a corre-cuita, amb la Laia fregint croquetes, nosaltres preparant els maduixots (que vam menjar a la biblioteca mentre s'imprimien les revistes -del revés xD-), en què el German va dir la ja famosa frase: "No son de pollo! Son de bacalao!" xD Va ser un dia mortalment cansat... I després de la piscina (perquè sí, aquella era una època activa i la Laia i jo anàvem a la piscina -bé, xerràvem més que nedàvem, però...-), em vaig asseure al llit de la Laia i ja no em podia aixecar...
(No és nostàlgia, eh? Simplement... recordant).
Bé, i després el Sant Jordi republicà... I aquest any el rusiñolià! =)
Que el disfruteu! És un dia d'aquells en què s'ha d'aplicar el (Saraaa, tapa't les orelles! Vull dir, els ulls) Carpe Diem!
Que us ho passeu molt béé!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Un petó!!!
I frase que, no sé per què, em sembla adient pel dia d'avui:
“El inocente tren amarillo que tantas incertidumbres y evidencias, y tantos halagos y desventuras, y tantos cambios, calamidades y nostalgias, había de llevar a Macondo.”
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
síiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!
SANT JORDIIIIIII!! tinc moltes ganes que arribi i moltes ganes que no acabi! i ja sé que cada sant jordi és diferents,etc,etc,etc,...però...és el Dia, tu ho has dit.
Em sap tant greu no haver fet el sant jordi russinyolà...
Per cert! el comentari del dia de les croquetes m'ha fet arrancar somriures! quins records!
un petonàs poema :-)
Laia
PD: no cal que ironitzis sobre allò de dialogar entre nosaltres pel blog...
jo també pensava escriure un article sobre sant jordi...en fin, m'has llegit el pensament :-D
Ja fa 2 anys… aixxx!!!! Aquell dinar és per guardar-lo en el record, va ser genial! I si, dma és el gran dia, i no ho dic pk sigui el primer divendres des de fa 3 setmanes que no plou, sinó pk s el dia dels llibres Proa, és el dia de no trepitjar el karaoke, és el dia d’estar fent entrepans, és el dia de veure com és riu el margarit a la sala d’actes, és el dia que et creues amb un professor i aquest (per un simple instint) et demana (si us plau) si pots ajudar en “algo”. I ara dic jo, ki s’enrecorda de l’acte amb tot aquest panorama?
no és que ironitzi, és que de debò que se m'apareix la Sara... jeje. és a dir, això també et sembla dìàleg? weno, ja sé que és un diàleg, però creus que no ho hauria d'haver posat? ...
Publica un comentari a l'entrada