dilluns, 3 de setembre del 2007
Reflexions
Seguint la tradiciò clàssica, m'estic adonant que la vida és tant sols un fil molt prim per al qual caminem sense ser conscients de la seva fragilitat.
La corda fluixa de qualsevol número de circ n'és un bon exemple. La corda fluixa de la vida en la que tots ens movem. Un simple gest distret, un pas en fals, pot fer-nos perdre l'equilibri. I aleshores, un cop has caigut, vius penjat d'aquest fil, a l'espera de que algú el talli o t'ajudi a tornar-hi estar a sobre. Potser aquest algú seràs tu mateix...la vida és tant inestable...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Sí.. bueno, allò del egoïsme... (no el teu, Laia ;-) )
cooooom?
(Jo també em pregunto 'com', Laia xD)
Cert, molt cert.. Però agafa-t'hi fort i torna a pujar-hi. (Sé que dir-ho no serveix de res, però ..)
Doncs res, un petó molt fort i equilibrat!!!!!!!!!
P.D: mentre puguem transformar les coses dolentes que ens passen en coses maques, com has fet tu ara, com fan els artistes, encara servirà d'alguna cosa...
Publica un comentari a l'entrada