Por de parlar,
de dir alguna cosa que no et pugui agradar,
de deixar anar una altra mentida
a la teva mida.
Por de callar,
desant les paraules a qualsevol calaix,
per no deprimir-te o fer-te badallar,
saber què rumies amb aquella mirada que no sé què m'amaga.
Por de dormir
i que en despertar-me tot hagi canviat,
sense recordar què ens fa viure plegats
com si fóssim estranys,
de sentir la rutina
rosegant-nos per dintre.
Et veig,
el sol s'amaga
entre els teus cabells.
Em sents,
aixeques la mirada en aquell precís instant
tot és tan plàcid i tan clar que em vénen ganes de cridar
res no m 'espanta,
res no m 'espanta.
"Els Pets"
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Uff, és molt maca aquesta cançó..
"Miedo, que da miedo del miedo que da."
.. aix.
un petó, preciosísSima! Tu pots contra la por!
Uooooooooooooo! Miedo! m'encanta! pengem-la!!!
Sareta i Irene, avui estic una mica tonteta: és dia de confessions (a l'Irene ja li ha caigut una disculpa). Volia agraïr-vos la paciència que heu tingut aquests dies, heu escoltat tots els meus rotllos :D, que ja és un bon esforç i a sobre, us heu escarressat a donar-me la vostra opinió més sincera.
Allò que es diuen les amigues de tant en tant, però cal remarcar-ne la seva importància: us estimo moltíssim! amb bogeria gairebé -Narcís Oller-!! x
:D
per a això són les amigues, nO? xD per aguantar-se mútuament!
tranquil·la, no veus que res és un rotllo quan es tracta de tu? ;P (censura la frase, Sara! xD)
algun dia a veure si aprenc a donar consells..
un petonàs!! jo també us estim molttttt! :)
Publica un comentari a l'entrada