"Los parasoles a lo largo de la playa.
Franjas fijas. Círculos.
Lienzos sobre la franja móvil del agua. Del agua.
Franja blanca móvil sobre la arena. Avanzando. Retrocediendo.
Fija un instante y otra luz, bajo los círculos, del agua.
Tela tensa rayada por la franja de los barcos.
Traza de espuma más blanca que la arena.
Borrándose.
Escrita sobre el lienzo.
Fija. Fijada por la Roliflex.
¿Te acuerdas?"
En la playa de Severo Sardui
3 comentaris:
ufff, m'encanta aquest poema!!
d'on l'has tret? jeje
té una cadència... Fa pensar en les ones del mar =)
de debò, m'encanta!!!
un petó, bonica!
és una obra de teatre xDxD
ens l'ha posat en un radiocasset avui el profe de Arts escèniques, però jo no l'he entès. L'he posat per veure si s'entenia...si que arriba, i és genial el que diu però...jo no entès que era la contemplació d'una fotografia d'una platja...
upsssss! xDDD
per la forma i tot semblava un poema xD
La Tracy Chapman és un home i el teatre poesia, sí sí xD
doncs ha de ser una obra preciosa!
un petóo!
Publica un comentari a l'entrada