Viure sense tu

VIURE SENSE TU
(Antònia Font, Slurp 1998)

Dolça besada té gust que s’acaaba
pont i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries
manuals de geografia
cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d’alens que se trobaven
de cabells que s’embullaven
de mans i de perfums.

Dolça besada...

Jo no sabia que en sa nit me tastaries
eren gustos que nedaven
entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria
la teva mirada
que plora i diu que no.

I arriba un dia que la vida és un teatre
que se diu felicitat,
primavera i trinaranjus
amb qui més has estimat,
te regal la meva vida
i sense tu ja no me val.

I l’horabaixa la deixam passar
i me mires tan a prop que me fa mal,
que surt el sol i encara plou,
que t’estim massa i massa poc,
que no sé com ho hem d’arreglar,
que som amics que som amants.


Va ser un concert inoblidable!