Noies! Possiblement aquest sigui el darrer estiu que passo a Camprodon i, si he de sincera, em fa molta pena. És que està envoltat de natura és realment fantàstic! m'encanta caminar pels mateixos caminets, pels mateixos passejos, parar als mateixos llocs, contemplar les mateixes montanyes, pujar-les, baixar-les, rodejar-les,...m'agrada esgarrintxar-me la roba i les cames per collir les millors mores a l'estiu, les millors nous a la tardor, m'agrada anar a les fonts i passar-m'hi hores, escoltant el sorollet de l'aigua, llegir mentre el sol es va ponent a poc a poc. La llum de cada estació, la llum de cada hora del dia, és diferent.
Així que ja ho saps: Irene, aprofita bé aquests dos dies que vens! perquè potser són els últims ;-). Jo procuraré fer el mateixx.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Laia!!!
Noooo, no pots deixar perdre camprodon! Estar amb la natura és fantàstic, és sensació de tranquilitat... Pero no pateixis perque igualment hi podrem tornar a passejar i perque algun dia ens ensenyis excursions de les teves!
Un peto maquissimes i disfruteu molt!!
Anna
Preciosa!!!
A mi també m'encanta Camprodon, té un encant...! =) Gràcies per convidar-m'hi un altre cop!
El que més m'agrada, a part de les passejades nocturnes pel pont i per aquell passeig tan maco, i de les excursions, i del capítol de "Scrubs" de cada nit, són les fonts. =) Sobretot la font del Vern! Estar allà, amb el sorollet de l'aigua, llegint...
aix, mercii!
P.D: quantes aventures últimament!!! No assimilo xD
un petonàsssssssssssssssssss!!!:D
preciosesss!
Irene.
Publica un comentari a l'entrada