"Tota la vida he tingut la necessitat de pensar en la pintura, de veure quadres, de pintar per ajudar-me a viure, per alliberar-me de totes les impressions, de totes les sensacions, de totes les inquietuds per a les quals no he trobat mai cap altra sortida que la pintura." (escrit amb motiu de la seva exposició a Nova York, febrer de 1953).
I al final, els colors es van convertir en música... O la música es va convertir en colors.
5 comentaris:
La musica i la pintura, dues de les expressions ke més t'agraden no?
ptons i anims amb la uni
jeje
Aquesta exposició la volia veure!! Justament la vaig veure quan estava la fira de llibres vells al passeig de Gràcia a la Pedrera l'últim dia abans de què s'acabés, i era molt tard... Em va fer molta ràbia, però se'm va passar més tard al descobrir una cafeteria genial enmig de portal de l'Àngel però oculta als turistes, és a dir, perfecta! Ptoons!
uoooooooo! carles ja som dos que ens fa ràbia no haver-hi anat. Vaig a molt poques exposicions realment, ... :( quin desastre.
Ens hi has de portar!!!! Sisplauet!! M'encanta descobrir cafeteries noves amb glamour ;-), amb un toc bohemi :D
jeje, sí, Víctorr! (i això que ara no estàs llegint-me el pensament, eh? :P) Juntament amb l'escriptura, claru :)
Un petonàsss i ànims també! :D:D
Carles Carles, ens faràs una ruta per les cafeteries més "chics" de Barcelona? :P jooo, és que t'estàs convertint (i amb això no vull dir que no ho fossis, eh? xD) en un home culte i lletrat i "que sabe de la vida" ;) -això ja és categoria d'honor :P-
Laiaaa, doncs anem-hi!! ara ja no tenim excusa!!! :D tu informa'ns d'aquests events :P
un petóoooo wapíssims! :D
Publica un comentari a l'entrada