Petit comiat

Hola!!!
Molt bon cap de setmana a tots! :D

L'Irene i jo hem decidit tancar un calaix per obrir-ne un altre (això sona a Fita): començar una nova etapa. Canviem de blog! A partir d'ara ens trobareu (juntament amb la participació de l'Uri i la Serra)a:

www.fonduedidees.blogspot.com

Sí, sé el que esteu pensant. És clar que ens fa pena deixar el nostre blog, ja quasi feia un any des de que el vam crear,...però ja no és el mateix, les coses han canviat, no ens podem entossudir a que tot segueixi com abans perquè és impossible.

Avís: el nou blog ara està en procés de gestació. Hi ha poquets articles publicats però com tot blog, ja s'anirà fent a poc a poc. Tanmateix, hi ha molta il·lusió en joc que vol tirar-lo endavant!

L'home que mesura els núvols

Jan Fabre (Bèlgica)

l'últim...

Demà, o millor dit d'aquí unes hores ens visitaran els personatges que van marcar la fantasia de molts adolescents. Harry, Ron, Hermione i tota la penya tornen a actuar!

Són ells els qui ens han fet tornar a creure en la màgia després de Peter Pan...!
(afirmació agosarada, ho sé).

Si més no, són els que ens han fet somniar més enllà de les pàgines, els ens han fet sentir capaços de viatjar amb escombra, esmorçar al Gran Saló de Howarts, menjar caramels de tots els gustos, criar dracs, centaures i tota mena de bestioles màgiques, enfrontar-nos a les forces del mal, petonejar-nos amb el Harry,... ejem sí...i sobretot, els que ens han ajudat a obrir l'escletxa de la Imaginació que encara conservem.

Sento haver hagut de posar una foto dels actors però el google només n'he trobat de la pel·li!

Bonanit muggles somniadors!
Muggle Laia


Us estic observant! LLEGIU-ME!

Por los viejos tiempos

Avui, por los viejos tiempos. Perquè el blog troba a faltar aquesta noia que sempre estava al mig! :) I nosaltres també una miqueeeta, per què no dir-ho...

Aquesta foto té algo. Potser és que sortim les tres fatal... O que cada una mira a un lloc diferent (la Sara, ja se sap, sempre vol sortir de perfil). Però alguna cosa té :)

Ala, ja està... Nostàlgia concluïda :)

Bona nit, forasters, amics, desconeguts, éssers alats, déus-informàtics-filòsofs i altres estranyes criatures que vagueu pel blog! =)

Aviat farà un any d'aquell dia,
casa l'Ire
la Sara entusiasmada amb certa expressió valenciana
el German rondant per allà
2 portàtils...pa què?
l'Uri, ensenyant-nos...


aixxx, a l'Abril farem l'any xD. Encara no és el moment de celebrar l'aniversari però...

El amor es la mejor música
en la partitura de la vida.
Sin él serás un eterno desafinado
en el inmenso coro de la humanidad.

Roque Scheneider

NU nº 3

Que continuï l'oda a la nuesa! xD Bé, aquest és el meu 2n nu, i el 3r del blog...

Amor ANECdòtic

Per la noia més maca que conec!!! Per la noia més estimada de totes les Basses de Sant Pere! Per la amiga fidel i gran consellera! Feliç dia de Sant Valentí ;-). T'estimuuu!

2n NUU

Segons la profe, massa llarg el tors...d'això se'n diu estilització xDDDD. És cert però sense la noia original no es veu...

TENDERNESS

Les coses mai surten com un vol
No podem fer encaixar el que hem idealitzat sempre...amb allò que tenim...
petita reflexió jeje, tòpica però ben certa



no serem mai allò que s'espera de nosaltres
no viurem mai les experiències tal i com ens pensàvem que serien
VISCA EL...RELATIVISME? L'INGRAVIDESA? L'assertivitat...?bé, volia celebrar algo i que sonés una parida i crec que ja ho he aconseguit

http://www.fiddlesticksdallas.com/Demdaco/demdaco_figurines_at_fiddlestick.htm
WILLOW TREE: són escultures de menys d'un pam a l'abast de tothom que vaig descovrir en una botigueta de la carretera d'Esplugues. A mi em transmeten una infinita tendresa.

Cuento hindú

Mi amigo abrió el cajón de la mesita de noche de su mujer y sacó un paquetito envuelto en un papel blanco.
Este, dijo, no es un simple paquete, es ropa interior.
Tiró el papel y observó la preciosa seda del conjunto.
“Lo compró la primera vez que fuimos a New York, hace 8 o 9 años...Nunca lo usó.” Lo guardaba para una ocasión especial. Bien. Creo que esta es la ocasión adecuada.
Se acercó a la cama y apoyó el conjunto al lado de la ropa que llevaría a la funeraria: su mujer acababa de morir.
Se giró hacia mí y me dijo:” nunca guardes nada para una ocasión especial, cada día que vives es una ocasión especial”.
Todavía pienso cómo me han cambiado la vida estas palabras.
Ahora leo más y limpio menos, me siento en la terraza...y admiro el panorama sin prestar atención a los hierbajos del jardín. Paso más tiempo con mi familia y mis amigos , y menos trabajando. He entendido que la vida es un conjunto de experiencias para gozar, no para sobrevivir.. No guardo nada , uso los mejores vasos todos los días. Me pongo el traje nuevo para ir al supermercado si me apetece. Ya no guardo mi mejor colonia para fiestas especiales, la uso todas las veces que me apetece.
Las frases “un día..” y “ uno de estos días...” han desaparecido de mi vocabulario.
Si merece la pena hacerlo ahora...¿por qué esperar?
No sé lo que habría hecho la mujer de mi amigo, si hubiese sabido que no estaría aquí mañana. Creo que habría llamado a sus familiares y sus amigos más íntimos; a lo mejor habría llamado a viejos amigos para disculparse por viejas peleas...
Me gusta pensar que habría ido a un restaurante chino...Su preferido.
Son estas pequeñas cosas no hechas las que me molestarían si supiera que tengo las horas contadas.
Molesto porque dejaría de ver a los amigos que vería “ uno de estos días”...
Molesto por no escribir esas cartas que quería escribir “algún día”...
Molesto y triste porque no dije a mis hermanos e hijos cuánto les quiero...
Ahora intento no guardar nada que añadiría risa y alegría a nuestras vidas...Cada día me digo a mi mismo que éste es un día especial. Cada día, cada hora, cada minuto es especial...

REPITO: m'heu de tornar a explicar com funciona això de les lletres guais de colors, de mides i formats diferents.
Petons

Nuu femení

Ohohoh! Què guai ha sigut avui dibuix! a partir d'ara seré 100 % puntual i no penso saltar-me cap classe!!! Ha sigut genial! PINTAR UNA NoIA NUA!!!!! bueno, evidentment la noia era super maca, el cos perfecte, superben proporcionat i una cara molt dolça. Però realment he disfrutat! Sense estalviar pintura! pINZELL amunt i avall!
Ire, vull veure el teu primer dibuixxx!!!

Happy ending by Mika

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

Wake up in the morning, stumble on my life
Can't get no love without sacrifice
If anything should happen, I guess I wish you well
A little bit of heaven, but a little bit of hell

This is the hardest story that I've ever told
No hope, or love, or glory
Happy endings gone forever more
I feel as if I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

2 o'clock in the morning, something's on my mind
Can't get no rest; keep walkin' around
If I pretend that nothin' ever went wrong, I can get to my sleep
I can think that we just carried on

This is the hardest story that I've ever told
No hope, or love, or glory
Happy endings gone forever more
I feel as if I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
Then live the rest of our life,
But not together.

A Little bit of love, little bit of love
Little bit of love, little bit of love [repeat]

I feel as if I'm wasted
And I'm wastin' everyday

This is the way you left me,
I'm not pretending.
No hope, no love, no glory,
No Happy Ending.
This is the way that we love,
Like it's forever.
To live the rest of our life,
But not together.

Gilmore Girls

Aviat acabaré la 1a temporada d'aquesta série plena de moments divertits i entrenyables. L'estrella és l'actriu que interpreta Lorelai Guilmore, un personatge que sempre té una frase irònica a la mà, plena de gags per petar-se de riure, i, a la vegada, plena de tendresa. No crec que superi a Scrubs, ni a Heroes però no està malament!!! ;-) Us la recomano si voleu passar una bona estona.
Gràcies pel prèstec Irene.
Laia

Silencio nocturno

Després de passar-me tota la tarda llegint poemes sobre silencis nocturns, jo també he acabat caient a la temptació d'intentar escriure el silenci:

Así calla la noche.
Las palabras resbalan;
parece que la luna no quiere explicaciones.

Así calla la noche.

Pero ellas ni podrían sospechar
cuánto dice –sin usarlas–
el silencio negro.

Segon primer dia

La primera profe del segon primer dia titula els temes d'una manera molt poètica. Per posar-vos un exemple, el primer tema es diu "Silencios nocturnos". Després de presentar-se, llegeix un poema en grec clàssic (mai havia escoltat un poema en grec clàssic, i no sé si era la seva veu o què, però us prometo que venien ganes de retrocedir uns 2.700 anys en la Història). I, abans de llegir-lo, diu:

Así suena o se silencia esto.

L'últim profe del segon primer dia, després d'una breu presentació en la que assegura que les classes "irán más a ritmo de break dance que de vals", escriu a la pissarra:

Seguro que ustedes han oído que nuestra lengua procede del latín. ¿Qué quiere decir eso? Vamos a verlo.

¿Qué quiere decir eso? Doncs resulta que cada una de les paraules d'aquestes frases procedeix del llatí (i després d'explicar això ens assegura que aquesta va ser la primera frase que li va venir al cap, que no es va passar hores pensant en paraules llatines :) ).

I així ha transcorregut el meu segon primer dia a la uni. Què dieu? Pinta bé, oi? :P

Ahora sólo existe el anhelo desnudo,
el sol que se desprende de sus nubes de llanto,
tu rostro que se interna noche adentro
hasta sólo ser voz y rumor de sonrisa.

Mario Benedetti. Sólo mientras tanto

F e l i c i t a a a a a a a a a a a a t s !

Va per ahir =) No creguis que el blog es va oblidar de felicitar-te, és que estava massa ocupat celebrant el teu aniversari! :) Avui està una mica ressacós, així que només es veu amb cor d'escriure un senzill missatge amb lletres de colors. A veure si demà es digna a posar alguna cosa més... :D

19 megapetoooooons, Laia!

El millor bonanit del cau

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer-s’ho per tirar endavant i començava a creure que s’acabaria donant per vençuda. Estava cansada de lluitat. Sermblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc. Aviat l’aigua de les tres olles començà a bullir. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res, la filla esperava amb impaciència preguntant-se què devia està fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la seva filla, li va dir:
- Digues, Laura, ¿què veus aquí?
- Veig, pastangues, ous i cafè.
- Toca les pastanagues, ¿com estan?
- Estan toves.
- Ara agafa l’ou trenca’l. Com és?
- És un ou dur.
- Ara tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm, sí ha quedat boníssim.
La noia va demanar:
- Què em vols dir amb això, pare?
- Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: l’aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
- I el cafè?
- Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
- Què vols dir?

- Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant per a què siguin milors!

Imatge impactant!
És per a una campanya publicitària
"If you really want to touch someone, send them a letter"

19 voltes al sol

19 anys i una pila de regals!!!!!!!!!!!!!!!
Entre ells convé destacar...



una carta de Hogwarts amb una mica de retràs
una classe d'IPOD-Amarok superinteressant
Una capsa de pintures. subratlladors, típexs i pinzells: el somni de tot estudiant
una sobredosi de xocolata!!!!!: dos capses de bombons boníssims i un massatge de xocolata!!!!!!!!!!!!
i una pila de missatges i trucades de la gent que més m'estimooo!!!

Què cal fer per a que un nen/a de 10 anys llegeixi més de 5 minuts?

La resposta és molt simple:
Un llibre de la PUBERTAT!
Avui he aconseguit que la meva alumne estigués atenta durant 1/2 hora!!!!!!!!!!!!!
La qüestió és: he fet bé obrint-li la porta a aquest tipus de lectura? (a veure, era un llibre adaptat per ella, tot s'ha de dir...), els seus pares els hi hauria semblat bé? els hi hauria d'haver demanat permís!?
Sisplau! Què en penseu?

TV3 - Polònia - Lluis Llach respon al test de "Silenci"

xD

ONCE

Per a mi, aquesta és una de les millors escenes de la pel·lícula:



Si us plau, si us plau, si us plau, digueu-me que us he convençut i que la voldreu veure amb mi!!! :P Val moooooooolt la pena! És que totes les cançons són perfectes... I els carrers de Dublin... I els dos actors-músics tan genials... I la història...

Va, digueu-me que sí! =)

L'home de paper

http://www.petercallesen.com/index/index2.html

Un home de paper, que juga amb el fons i la forma
un home de paper, que fa d'una cosa bidimensional meravelles en tres dimensions
un home mooolt interessant

Littlest Things - Lily Allen

Un nova cantant que he descovert! ;-)

Reivindicació nº...

Què és això de projectar pel·lícules amb mala qualitat als cinemes????
Si saben que cada cop és més fàcil baixar-se les estrenes per Internet, perquè no procuren tenir un bon projector, i pel·lis en bon estat?

Per cert, el documental molt guai! Tot i que, té els seus pros! ;-) Molt monos pero la majoria dels animals que hi apareixen!

Terrrrrraaaaaaaaaaaa!
(El mar és com un desert d'aigua, no té camins no té senyals...les veles s'inflaran, el vent ens portarà com un cavall desbocat per les ooones!)

VISCA EL TIRAMISÚUUUU DEL CARLES!
Viscaaa!

Terra

Un reportatge que s'ha de veure!!!
Mira que hi ha documentals que em semblen mortalment avorrits, però aquest pinta molt i molt bé.
I els ànecs són moníssims!
I...pels que no tenen mascotes com jo, gates amb nom de whisky, VISCA ELS PELUIXOS! Ale!

"La poesia es fa en el llit com l'amor" A. Breton

Mentida!

;-)

El coronel no tiene quien le escriba

Hammershoi (1900)

Extrajo un frasquito del bolsillo de la camisa y puso sobre el escritorio una pastilla blanca del tamaño de un grano de habichuela.
- Es un martirio andar con esto por todas partes -dijo-. Es como cargar la muerte en el bolsillo.
El coronel se acercó al escritorio. Examinó la pastilla en la palma de la mano hasta cuando don Sabas lo invitó a saborearla.
- Es para endulzar el café -le explicó-. Es azúcar, pero sin azúcar.
- Por supuesto -dijo el coronel, la saliva impregnada de una dulzura triste-. Es algo así como repicar pero sin campanas.

[...]

- Es un gallo contante y sonante -dijo. Hizo cálculos mientras sorbía una cucharada de mazamorra-. Nos dará para comer tres años.
- La ilusión no se come -dijo ella.
- No se come, pero alimenta -replicó el coronel-. Es algo así como las pastillas milagrosas de mi compadre Sabas.


Recordeu aquest fragment? Sortia en un dels mil exàmens de la sele que vam fer a caste... Recordo que una de les preguntes era definir què significava "es como repicar, pero sin campanas", i que aquesta frase em va semblar perfecta.

L'únic que puc dir és que cada cop m'agrada més Gabriel García Márquez...

.

Què li deurien trobar els mesopotàmics, els egipcis, els grecs, els de l'Edat Mitjana al brau?

Serà que té una carn molt preuada suposo ja que la majoria de sacrificis eren de bous! Imagino que val més un animal gros i de formes voluptuoses que un d'escarransit, que després de l'ofrena no es pot aprofitar res...

I els cristians? perquè un bou per representar l'evangelista Sant Lluc?? Perquè un copista va dibuixar dos bous a la façana d'una catedral??

Un símbol d'abundància com tant d'altres...(aix quins post més avorrits que em surten últimament).
Però...ep! el més elemental (i d'això no en tinc la més remota idea): perquè el culte al toro a Espanya???

Olé!

Estréssssssssssssssssssss!

Al borde de un ataque de nervios! xD

"Hi ha olors que s'ensumen tota la vida perquè s'han percebut per primera vegada un capvespre de tempesta."
Marcel Proust

"...ningú no ha somniat mai una olor...el somni no té nas."
Ambrose Bierce

Aquest intensiu d'estudi no em deixa gaire temps per escriure. Malgrat tot, sempre hi ha un racó al calaix del temps per les petites coses que tant t'agraden...

Fa un parell d'estius vaig conèixer una noia a Colera, un poblet de la Costa Brava, que no tenia olfacte. Arrel d'això se m'ha acudit aquest començament d'una possible història (continuarà xD) de la noia sense olfacte.

Quan la gent es va adonar que la Jana no tenia olfacte ella ja feia temps que se'n ressentia en silenci. Se sentia privada d'una de les capacitats humanes més essencials. La Jana es lamentava de no poder percebre l'aroma dels rosers del jardí de la seva àvia, l'olor de castanyes acabades de coure, l'olor d'herba humida del parc de davant de casa, la fragància de l'encens, l'essència d'un perfum, l'olor de tantes i tantes coses... Ella no entenia què era això d'olorar, per molt que s'hi esforçava i aspirava aire amb força per les dos narius no sentia més que pessigolles. La Jana vivia un inesgotable refredat. Però encara així, no es va cansar mai d'experimentar amb les olors més intenses però ni la fortor de l'alcohol o de les aigües estancades l'aconseguiren treure de la sensació d'indiferència que l'embolcallava dia rere dia. Aviat deixà de cercar l'olfacte per ella mateixa i es va decidir a sortir al carrer. Tenia tant sols quinze anys però una voluntat de ferro. Aquella impotència de no poder saber, de no poder sentir, l'ofegava. Durant un parell de mesos, la Jana es va convertir en la “Noia de les preguntes”. Tant si es tractava d'una mare empenyent un cotxet com si era un executiu clenxinat i perfumat, la Jana els hi barrava el pas i amb la seva mirada inquisitiva i els hi preguntava que sentien en aquell moment. La gent solia ignorar-la marxant a corre-cuita, sense dirigir-li la paraula però de tant en tant, algun curiós s'animava a afegir-se al joc misteriós d'aquella noia tant estranya: una noia d'aspecte fràgil, trencadís, amb el nas ample i les parpelles molt obertes.

No es van fer esperar una bona pila d'apunts sobre diferents olors que havia gargotejat en una llibreta. Amb aquella informació estudiava minuciosament les seves sensacions davant d'una flor, d'un plat flamejant o d'una merda de gos. Per molt difícil que fos, educaria el seu nas. Però res. Absolutament res. El seu nas es negava a despertar-se.

Els metges que la visitaren sempre repetiren la mateixa cantarella: no era una alteració habitual però solia passar-li a un percentatge reduït d'adolescents i l'únic que podia fer era aprendre a viure sense olfacte. I amb aquesta sentència, la Jana va acabar donant la batalla per perduda. Desanimada i decebuda amb ella mateixa, va començar a distanciar-se de la gent que l'envoltava. Aquell autisme intencionat l'anava engolint a poc a poc.

Certeses ben reals o realitats ben certes XD (válgase la redundancia)

Es ben cert que...
no se res de política...
els macarrons del meu pare són els millors del món
que les relacions humanes es basen en l'economia: sóm éssers egoïstes.
que el Carles ens ha d'impartir classes d'economia filosòfica.
que odio l'art medieval però si t'hi poses li trobes el què. Quan utilitzen corones de llum per referir-se a les capelles o petxines transparents per referir-se als murs plens de finestres...Mola!

Reflexions una mica absurdes (una mica...o molt...) perquè en època d'examens no hi ha temps per pensar gaire xDDDDDDDD (és conya eh?)

PD: sabieu que en el sistema de vassallatge el Senyor besava als llavis al Vassall per tal de segellar la seva aliança. Aleshores, no existia la idea romàntica del "primer beso de amorrrr"
PD: sara, que són les creuades de nens? -seguirem intentant-

Cat Power

Us presento la Cat Power. La vaig descobrir fa poc, i la veritat és que des d'aleshores s'ha convertit en la meva banda sonora diària. Aquesta és una de les cançons seves que més m'agraden, "The Greatest".

Amb vosaltres, aquesta nit, per oblidar durant 3 minuts els exàmens i recordar com era allò de volar... Cat Power!

Deliris preexàmens

Tutankamon li va dir un dia a Nefertiti:
"No vull sortir!!! Aquí dins, en aquest bonic sarcòfag si està prou bé. Vull viure sempre darrere d'aquesta sumptuosa màscara."
Nefertiti, sorpresa, li preguntà perquè:
"Passo de ser assessinat per una colla de marrecs en l'examen de Pròxim Orient, si el que saben de mi és una autèntica misèria! Passoooo!!!"


Esperem no deshonrar gaire la bona imatge d'aquest personatge el divendres :D

PD: com us ho feu per posar colorins? i diferents tipus de lletres???

8 deliris gramaticals

Això d'estudiar gramàtica és una mica desconcertant. Ara em direu que la gramàtica és molt precisa i exacta i que no pot sorprendre't, però resulta que una es posa tranquil·lament a estudiar (això de tranquil·lament és relatiu, sí) i es troba coses com aquestes:

1
Corregir el siguiente texto, adecuándolo al estilo académico.

"He podido ver en el texto claramente la visión del autor. Podemos relacionar el personaje principal con su propia vida, o sea, es una autobiografía: un hombre que se quiere morir. Pero cuando dice que quiere morirse no quiere decir esto de verdad sino que en mi opinión lo que quiere decir es que su mujer le haga caso. De hecho, no tengo ninguna duda, quiere que todo el mundo le haga caso. En el fondo, tiene una gran depresión que no le deja ni salir a trabajar, esto le pasa porque no es feliz con su vida."

Sabeu a què em recorda? A allò de:

- ¿Y qué pasa después?
- Que se muere.
- ¿Y después?
- ¡¡Que se muere!!

Bé, no sé exactament com era, però algo hi ha, no? jejeje.

2
La verdad es que, de todas, la poesía esa de "...su voz, cual alondra, me despierta..." es la más cursi. ¿Cuál has escrito tú? ¿No será ésa?

(Pues sí, señorita; acaba usted de ofenderme mucho. Soy de los que opinan que no hay mejor despertador en el mundo que un par de alondras que, tras la ventana, dejan oír su grácil canto).

3
Juanito iba a la escuela.
Estaba muy preocupado por la clase de matemáticas.
Temía no poder controlar la clase.
No era justo que el profesor se la dejara a su cargo.
Normalmente eso no forma parte de los deberes de un bedel.

4
- Perdone, ¿podría decirme la hora?
- Sí.

5
Dejando de lado las buenas películas, la mayoría de las películas son malas.

6
Ella no es lesbiana, pero su novia, sí.

7
Los híbridos son estériles y tienen hijos también estériles.

8
Compré un Ford. Un coche en el que el Presidente Wilson recorrió los Campos Elíseos era negro. El dialecto inglés negro ha sido ampliamente discutido. Las discusiones entre los presidentes terminaron la semana pasada. Una semana tiene siete días. Todos los días alimento a mi gato. Los gatos tienen cuatro patas. El gato está sobre el felpudo. Felpudo tiene siete letras.


No són acudits, no, només és... gramàtica.

I ara és quan dieu: Però tu no havies d'estudiar gramàtica?!

Aquests dies entre la carrera i tot plegat he estat pensant una mica amb la mort. crec que ho hauria de fer més sovint, la por no m'ha deixat donar-li tantes voltes com és necessari.
Hi ha una au mitològica, el fènix (si, la del harry potter xD) que quan es mor el pare, parteix des d'Arabia i vola fins al temple del Sol/ Horus. Trasllada el cos del seu pare amb un ou de mirra, tant gran com és capaç de portar.
Al llegir aquesta història m'ha semblat tant bonica que no he pogut resistir la temptació de penjar-la al blog. En certa manera tots volem amb grans esforços per portar el cos de la persona estimada a un lloc especial.

Paraules d'artista

"Parlem doncs, del color des de l'únic punt de vista de l'art. Del color com a llenguatge de l'ull que l'escolta, de la seva virtut de suggestió, que serveix per desenvolupar la imaginació, decorar els somnis, obrint una nova porta vers l'infinit i el misteri."

Gauguin (La mentida de la veritat)

La mentida de la veritat és un dels exemples més clars on un autor escriu sobre la seva pròpia obra fent-se propaganda d'ell mateix.

"Em serveixo del color arbitràriament per expressar-me amb més intensitat"

Van Gogh

"Què és l'art? Prostitució.""Pour avoir des souliers elle a vendu son âme"

(Baudelaire) Com sempre el Gran provocador.

Oh what a world!

Sísísí, ho sento, però no m'he pogut reprimir... Aquí teniu l'espectacular... L'únic... L'incomparable... Rufus Wainwright!

Aquesta és una cançó que m'encanta =)



Men reading fashion magazines
Oh what a world it seems we live in!
Straight men, oh what a world we live in...

Why am I always on a plane or a fast train,
oh what a world my parents gave me,
Always travelling but not in love...

Still I think I'm doing fine,
wouldn't it be a lovely headline:
“life is beautiful” on the New York Times!

ES BUSCA altra vegada

Coneixeu una noia exòtica de cabellera daurada i silueta danone? doncs em sembla que presagio un ja definitiu divorci amb ella. No crec que sigui una qüestió sentimental, si no més aviat, un tema de deixadesa: sorgeixen noves temptacions, altres portes per entrar, uni, nous amics guais, un xicot potser...en fi, si algú em pot ajudar a buscar-la...o millor! si la jove i formosa fembra (frase carles) s'entrega ella mateixa ... XD

EL BLOG

Laia: Sara! et volem veure! i et trobem a faltar! no te'n adones? :D:D Digues quelcom algun dia!!

Lili: la noia que parlava amb les titelles

Títol: Lili
Compositor : Kaper, Bronislau
Any : 1953
Duració : 72:21

UOOOOOOOOOOOOOOOOO! Acabo de veure un trosset d'aquesta pel·li per nens! és super tendra ;-)!!!! M'ha agradat moltttt jejeje. En el món del circ, un antic ballarí coix fa espectacles de titelles que tenen molt d'èxit. I en aquestes apareix la pura Lili, que també participa dels espectacles, implicant-se de tal manera, que sembla que els titelles cobrin vida. La Lili plora i riu amb ells però mai s'enrecorda que darrere de la cortina hi ha el seu amo que els mou i els fa parlar, i que sota el seu malhumor hi ha una persona que se l'estima xDxD. OHHHHHHHHHHHHH!
Ho sento! sóc molt quica però una vez al año no hace daño, i més després d'un examen com el d'avui.

1r exaMen superat!

Guerrers de RIACE de Fidies (Guerrer B)
Qui no s'enamora d'aquesta estàtua :-D. És dels pocs bronzes que m'agraden!!!! i ha sortittttt! síiiiiiiii!!! vaya tela d'examen, aquesta dona em fara parar boja.

Disculpin les molèsties

-

Senyores i senyors, sentim informar-los que s’ha produït una avaria en el sistema. Les agulles dels rellotges s’han declarat en vaga fins que no canviem el seu recorregut. “Estem fartes de fer sempre la mateixa volta”, ha declarat avui l’agulla minutera del rellotge del Big Ben, que sembla que ha estat proclamada portaveu internacional de les agulles dels rellotges. “Hem arribat a un punt crític. Portem molts anys de convivència pacífica amb els nombres, però ja no els suportem més. Sempre amb aquests aires de superioritat...! Creuen que tot gira al seu voltant. Creuen que són infinits, exactes i perfectes. Ja els agradaria! Després de segles i segles d’aguantar els seus fums, hem decidit divorciar-nos. Així que ens declarem en vaga fins que se’ns separi d’ells i la seva exactitud, rellotge per rellotge. Volem una mica de llibertat! Ens podríeu utilitzar per cosir; les nostres companyes agulles estan molt contentes de la seva convivència amb els teixits”, ha explicat eloqüentment aquest matí la portaveu de les agulles.

Així que, a partir d’avui, s’hauran d’acomiadar del temps. Adéu a les hores i als minuts, adéu als segons... Adéu a la puntualitat o a la impuntualitat. Per fi tenen, davant seu, aquella vida intemporal i eterna que tant desitjaven. (Aprofito per recordar que, si volen gaudir realment d’aquest temps sense temps, cap lloc millor que “Marina d’Or, ciudad de vacaciones”).

Durant les properes hores (o com se les hagi d’anomenar a partir d’ara) intentarem arribar a un acord amb les agulles i trobar una solució que ens beneficiï a tots.

Disculpin les molèsties.

P.D: perdoneu la parida. :D És que necessitava desintoxicar-me de l'estudi (o, el que encara és pitjor: intentar estudiar sense aconseguir-ho). Un petó i sort a tots amb els exàmens!!! =)

1. Còpia Romana
2. Reconstrucció de com seria l'Atenea original al Partenó.

MMM! Quina diferència no? A mi em mola més la reconstrucció de Peter Connolly

Desnudo de mujer

Danaide, Rodin.

Acabo de llegir aquest poema a El mundo de hojalata i no he pogut fer més que penjar-lo aquí. És... bé, millor llegiu-lo:

DESNUDO DE MUJER

Para ti nunca fui más que un pedazo
de mármol. Esculpiste en él mi cuerpo,
un cuerpo de mujer blanco y hermoso
en el que nunca viste más que piedra
y el orgullo, eso sí, de tu trabajo.
Jamás imaginaste que te amaba
y que me estremecía cuando, dulce,
moldeabas mis senos y mis hombros
o alisabas mis muslos y mi vientre.
Hoy estoy en un parque, donde sufro
los rigores del frío en el invierno,
y en verano me abraso de tal modo
que ni siquiera los gorriones vienen
a posarse en mis manos porque queman.
Pero, de todo, lo que más me duele
es bajar la cabeza y ver la placa:
"Desnudo de mujer", como otras muchas.
Ni de ponerme un nombre te acordaste.

Amalia Bautista


I a sobre, endecasíl·labs.

Història parida

TOC TOC TOC
- Pots obrir sisplau?
- Mama, és un tal Gaspar que diu que et porta una cosa per a tu.
- Diga-li que això nostre s'ha acabat (què s'ha pensat...).
- Ma mare diu que s'ha acabat noseque(...)Mama! també diu que té una coseta per mi!!! mama! ho puc agafar?
- (A sobre, em ve amb aquestes: mimar a la nena perquè li faci cas...). NI PARLAR-NE!

El rei Gaspar marxa desolat. Una nena no té regal.