divendres, 1 de febrer del 2008

El millor bonanit del cau

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer-s’ho per tirar endavant i començava a creure que s’acabaria donant per vençuda. Estava cansada de lluitat. Sermblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc. Aviat l’aigua de les tres olles començà a bullir. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res, la filla esperava amb impaciència preguntant-se què devia està fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la seva filla, li va dir:
- Digues, Laura, ¿què veus aquí?
- Veig, pastangues, ous i cafè.
- Toca les pastanagues, ¿com estan?
- Estan toves.
- Ara agafa l’ou trenca’l. Com és?
- És un ou dur.
- Ara tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm, sí ha quedat boníssim.
La noia va demanar:
- Què em vols dir amb això, pare?
- Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: l’aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
- I el cafè?
- Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
- Què vols dir?

- Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant per a què siguin milors!

1 comentari:

irene ha dit...

Uoooo, m'agrada molt aquesta reflexió! Em sona haver llegit alguna cosa semblant, però sempre està bé llegir-la de nou :)

Tan de bo puguem ser tots com el cafè... :)

Llicència

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.