“Si m'haguessin dit que acabaria amb una bióloga, m'hauria partit el pit de riure. Una biòloga? Sempre m'havia imaginat que la meva parella seria algú que es dediqués a escriure o a alguna cosa relacionada amb el món de les lletres o de les arts (una actriu? una directora de teatre? una professora d'universitat? una bibliotecària?). Amb aquesta hipotética parella tindria interessants converses sobre llibres i sèries de televisió que ens apassionarien a tots dos. Llegiríem a les nits al llit, aniríem al cine i xerraríem durant hores sobre la pel·lícula que acabàvem de veure. (...) Però no. Havia de ser la Laia que parla en un llenguatge incomprensible i es desdiu per un microscopi (...)”
Pere Brunet i el seu bloc-no-virtual

PD: proooximament, reflexió sobre el TEMPS! eppp! no, la méteo!