Dimarts, 25 de Juliol

Surt el sol. Intentem agafar el bus de les set del matí però fem tard. Avui serà el dia més dur de tots els campaments, ja sigui perquè és el primer que caminem, ja sigui perquè és el dia que més caminem! (i amb més pes).
Portàvem dos baques d'aigua de 15 litres cada una en un carro de la compra. Quina fila!! Semblàvem una colla de gitanos. “Oyeeee, Yeniii!...”
Pels camins pedregosos plens de pols que gairebé acaricienel mar, el sol comença a caure fort. La suor, la falta d'aigua, el sol de justícia, em maregen, és un esforç massa gran per mi, no hi estic acostumada.
Activitat del dia: tarda nudista (ep! idea del Bocha). Em sorprèn que tothom tingui els collons de despullar-se. Em sorprenc a mi mateixa. Tot i així, els complexes continuen sent els mateixos. El debat que es genera després és trist, sense massa participació. Recorro amb la ment els llocs per on hem passat. De moment, encara els dibuixo a la perfecció.
Reprenem el camí cap allà a les set de la tarda. Són les cales més verges i més maques de Menorca: la Macarella, la Macarelleta... Baixades abruptes, escarpats penyasegats...bestial!,...un paisatge extremadament bell.
A molts el temps els hi passa molt a poc a poc. Les busques del rellotge es mouen lentament. Les hores han deixat de ser de seixanta minuts, s'allarguen.
Sento que m'agrada el que estem fent. Caminar amb tant de pes a l'esquena més ben igual davant d'una meta tant llaminera, per petita que sigui. Vull arribar al final de la ruta (Ciutadella-Maó). Les ganes poden suportar qualsevol pes i tot el cansament. Només és qüestió de voluntat.
Però continuen els moments en què em sento impotent. Són espais en blanc que no sé com omplir. El silenci atrau més silenci. Hi ha silencis que són necessaris, relaxats. Però on és l'equilibri? El cert és que continuo sent com he sigut sempre. Es pot canviar aquesta part de mi? començo a dubtar-ho.
Finalment arribem a Macarella i ja és fosc! Sort que no s'ha de cuinar. Alguns pel vèrtic han passat por grimpant per les roques. La motxilla et desequilibra i et bloqueges: és tot psicològic.