La vida està feta de móns que giren al voltant d'un sol
individu. En un univers comú, hom separa l'amistat
de l'amor. Amor de parella i amor familiar
tampoc són competibles...Però,
què som sinó la suma de tots aquests móns?
No, aquí no es permeten constel·lacions.
Establir connectors entre els tres angles del triangle,
esdevé una tasca massa difícil, massa costosa. -absurda-
Avui, tornant de la “festa” de l'institut, he tingut un debat silenciós amb la Sara (silenciós perquè ens hem quedat les dues pensatives, i hem conclòs la conversa amb un “no ho sé” i de retruc, un “hi hauria de reflexionar”. Deixant de banda el poema que no rima ni en pintura, què en penseu de la separació que se sol fer entre amics-família-novios/es i...altres -com ha resumit la Sara-? Per què creieu que tendim a fer-ho?A mi em fa l'efecte que ens és més còmode. Nosaltres no ens n'adonem però ens comportem de maneres molt diferents quan estem amb uns que quan estem en altres. Tot i així, a la vegada no deixen de ser les persones més importants de la teva vida... A mi m'agrada juntar-los, no totes les combinacions són bones però n'hi que fan patxoca :D, s'entenen (m'explico?)
Siuau!!
reflexione-m'hi, si us plau, reflexione-m'hi...
4 comentaris:
Ja ho saps, jo els tinc separats (amb túnels subterranis que connecten) però així simplifico les coses, perquè són simples. :D
és que jo no sabia què contestar..
No sé, trobo normal que estiguin separats (encara que després els ajuntem, com dius tu, en diferents combinacions: nòvio-família, nòvio-amics, amics-família...).
és que, com diu la Sara, ho trobo simple xD
un petó!
val! simplistes!
és broma
conclusió: que no li doni tantes voltes oi? :D
jejeje !
com diria la Serra: "penses massa" :P:P:P
mmmuak preciosa! fins demà :)
Publica un comentari a l'entrada