No és només un element més del quadre. La ratlla verda ha passat a formar part del significat de l'obra des del moment en què el pintor, Henri Matisse, va decidir posar-li nom, donar-li forma. Viu. Respira. La ratlla verda divideix el quadre en dos, separa dos móns: els tons càlids dels tons freds, l'alegria de la tristesa. La ratlla verda desequilibra la pintura i alhora la fa simètrica. Matisse juga amb aquests dos conceptes homogeneïtat-heterogeneïtat. Els mescla a la paleta per després fer-ne unes quantes pinzellades de l'un i de l'altre. És justament aquesta línia de separació la que acabat sent el títol de l'obra.
Ho he pensat mentre estudiava... :D
3 comentaris:
no us recorda moooooolt a Cézanne? pel què diu l'Ire en el seu comentari: ecos de color, no distinció del fons de la forma, pinzellada ràpida, allargada i empastada... Tot quadra! a no! que això de quadrar-ho tot és de Mondrian XD jojojo
Laia
:)... molt wai el que has escrit! Això és el millor d'estudiar art (si és que l'art es pot estudiar.. mm), k mentre estudies vas pensant. jo m'emociono, inclús! xDDD
A mi no em recorda a Cézanne... Val, sí, en teoria s'assembla, però aquest quadre és molt més irreal.. Cézanne pinta coses més "mimètiques"... no?
El meu estimat Mondrian (L) jeje, li he agafat carinyu. Devia ser una mica insuportable (mira que prohibir el verd a casa seva!), però és curiós. sí, tu. tot un personatge :P
Risa diabòlica, el jojojo! xDDD
anda, res més.. bona niiiiit!
P.D: (va i em deixo el més important! xD) M'encanta el quadre! Primer no m'apassionava, més aviat m'era indiferent... Però, com que em va tocar comentar-lo (digue-li tocar, digue-li escollir xD), no sé si de tant mirar-lo o de tant analitzar-lo, em va anar agradant cada vegada més... Aixxx, la ratlla verda..
Oi que està trista, aquesta dona? No sé, té una expressió estranya. Ho vaig estar pensant molt de temps, però no em venien paraules per descriure la seva expressió.
muaak buniquesss! (i fèrtils, no ens n'oblidem! xDDDDDDDDDDDDDDD)
Publica un comentari a l'entrada