Doncs sí, Sara, no ho puc evitar:
m'agraden les claus alades i tota la família d'éssers imaginaris amb instints d'enlairar-se: centaures, catifes voladores, papallones blanques, fades, unicorns,dracs, fènixs, en peter pan i tota la tropa. M'agraden molt les criatures màgiques, em semblen fascinants: fades i follets, elfs, mags, bruixes, beuratges, marmites, pocions, varetes, princeses encantades, casetes de xocolata, caputxes punxegudes, capes invisibles, sirenes amb cants melodiosos, estrelles de mar, llànties amb geni inclòs, cases tassel, el castell de neutchenstein, pintures modernistes, paisatges místics (Turner, Friederich,...) M'encanta! I espero que no em deixi mai d'agradar-me. És la única manera que he trobat per no oblidar que un dia vaig ser nena, i vaig creure en la màgia. Ara, el concepte de màgia ha canviat, amb els seus inconvenients i els seus avantatges que això comporta.