Homer Simpson sarcàstic

Eiiis m'encanta aquesta escena. Parla sobre algun aspecte de la meva personalitat????

Wislawa Szymborska

UNA DEL MONTÓN

Soy la que soy.
Casualidad inconcebible
como todas las casualidades.

Otros antepasados
podrían haber sido los míos
y yo habría abandonado
otro nido,
o me habría arrastrado cubierta de escamas
de debajo de algún árbol.

En el vestuario de la naturaleza
hay muchos trajes.
Traje de araña, de gaviota, de ratón de monte.
Cada uno, como hecho a la medida,
se lleva dócilmente
hasta que se hace tiras.

Yo tampoco he elegido,
pero no me quejo.
Pude haber sido alguien
mucho menos individuo.
Parte de un banco de peces, de un hormiguero, de un enjambre,
partícula del paisaje sacudida por el viento.

Alguien mucho menos feliz,
criado para un abrigo de pieles
o para una mesa navideña,
algo que se mueve bajo un cristal de microscopio.

Árbol clavado en la tierra,
al que se aproxima un incendio.

Hierba arrollada
por el correr de incomprensibles sucesos.

Un tipo de mala estrella
que para algunos brilla.

¿Y si despertara miedo en la gente,
o sólo asco,
o sólo compasión?

¿Y si hubiera nacido
no en la tribu debida
y se cerraran ante mí los caminos?

El destino, hasta ahora,
ha sido benévolo conmigo.

Pudo no haberme sido dado
recordar buenos momentos.

Se me pudo haber privado
de la tendencia a comparar.

Pude haber sido yo misma, pero sin que me sorprendiera,
lo que habría significado
ser alguien completamente diferente.

(Versión de Gerardo Beltrán)




*.* M'he enamorat de la Wislawa Szymborska. És que cada poema és millor que l'anterior. Són tan senzills i tan profunds alhora.. :) En fi, ja n'aniré penjant! No us lliurareu d'ella tan fàcilment :P

Exposicions per l'estiu

Exposició "Fronteres" al CCB: "a mesura que ens unim el món esdevé més laberíntic"
una altra exposició d'un dibuixant que promet al CCB: Lope Serrano

MNAC: el 19 de Juliol de 19-22h obren el museu (les Sales d'Exposicions temporals). Preu: 3 euros. Pot ser interessant visitar un museu a aquesta hora. Nosé. Potser és absurd el que dic però déu tenir una altra llum. Tot influeix.

Aps! Ne obliez pas!: del 31 d'Octubre al 28 de Gener una exposició de GARGALLO a la PEDRERA! Què guai!

Tibintent

PRÒXXIIIIIIIIIIMAMENT!


Pels que encara no han perdut l'esperança!
PD: m'ha sabut molt greu com ha anat el matí d'avui.
Hem d'apendre a NO desmontar-nos! a improvitsar!!! a fer una mica de jazzz amb la vida quan les coses no surten com un les té planejades. Sempre!

J A Z Z

Jazz.


L'altre dia la Sara i jo (molt ben acompanyades per la Susana :D) vam anar al Col·legi de Farmacèutics (i sí, per als desinformats: serem farmacèutiques en ocasions especials, com quan facin concerts xulos o altres activitats xD) a escoltar una conferència/concert sobre el JAZZ. Els que tocaven eren els de la Locomotora Negra (el trompetista i director -que era qui parlava-, el bateria i el contrabaix). Van començar explicant els orígens del jazz, el que és el jazz... I després ens van deleitar amb un concert.

Primera cosa important: no hi ha un tipus de composició etiquetada com a "jazz"; "jazz" és una manera de tocar, de sentir la música :)
(Com la poesia, més o menys... O això vaig pensar jo quan ho va dir. El que fa el jazz jazz i la poesia poesia és el COM, més que el QUÈ).

El millor és l'entusiasme amb què ho explicava. Li brillaven els ulls, ens transmetia tot el seu amor pel jazz! (Sara, sí, pots censurar les parts massa exaltades). I ens posava exemples de tot. Per exemple, de com pot canviar una cançó només variant el ritme, l'expressió... Alliberant-se, deixant que la música expressi allò que vols transmetre, sense estar tancat en un compàs 4/4 (o el que sigui), sense tancar-te en un ritme.

I com tocaven... Allò era gaudir de la música! Tots gaudíem =) El contrabaix disfrutava tant tocant... Ballava, es movia.. I el trompetista igual.

(Sara, tapa't els ulls)

Ells eren la música. Tot era música. No ho sé, diria que en aquells instants vam aconseguir levitar (aquest era l'objectiu de la nit =D).

I tots vam sortir feliços. Sí, segur que en aquells instants tothom pensava: escoltaré jazz. Faré jazz. Tocaré jazz. Em convertiré en jazz. Em volatilitzaré algun dia d'aquests. Però vam tornar a casa i vam ser absorbits per la rutina... (Podeu imaginar un final més feliç si voleu ;D)

I després hi havia un còctel deliciós. I estàvem al costat de la porta, així que només sortir les mil safates amb menjars exquisits, ja en podíem agafar! ^^

I bé... Us deixo amb un vídeo que m'he trobat al youtube escrivint "jazz". He pensat en l'Èlia :D! (No se sent gaire bé pel soroll del tren, però m'encanten!)

I si voleu llegir més coses sobre aquesta vetllada jazzística, aquí podeu fer-ho.

P.D: Sempre he volgut tocar al metro, o al carrer! És una cosa que tinc pendent =) Qui s'apunta? Èlia? Carles? Laia? Sara? Clàudia? German (la pandereta :P)? ... :D

Doncs sí, Sara, no ho puc evitar:
m'agraden les claus alades i tota la família d'éssers imaginaris amb instints d'enlairar-se: centaures, catifes voladores, papallones blanques, fades, unicorns,dracs, fènixs, en peter pan i tota la tropa. M'agraden molt les criatures màgiques, em semblen fascinants: fades i follets, elfs, mags, bruixes, beuratges, marmites, pocions, varetes, princeses encantades, casetes de xocolata, caputxes punxegudes, capes invisibles, sirenes amb cants melodiosos, estrelles de mar, llànties amb geni inclòs, cases tassel, el castell de neutchenstein, pintures modernistes, paisatges místics (Turner, Friederich,...) M'encanta! I espero que no em deixi mai d'agradar-me. És la única manera que he trobat per no oblidar que un dia vaig ser nena, i vaig creure en la màgia. Ara, el concepte de màgia ha canviat, amb els seus inconvenients i els seus avantatges que això comporta.

Móns paral·lels

La vida està feta de móns que giren al voltant d'un sol
individu. En un univers comú, hom separa l'amistat
de l'amor. Amor de parella i amor familiar
tampoc són competibles...Però,
què som sinó la suma de tots aquests móns?
No, aquí no es permeten constel·lacions.
Establir connectors entre els tres angles del triangle,
esdevé una tasca massa difícil, massa costosa. -absurda-


Avui, tornant de la “festa” de l'institut, he tingut un debat silenciós amb la Sara (silenciós perquè ens hem quedat les dues pensatives, i hem conclòs la conversa amb un “no ho sé” i de retruc, un “hi hauria de reflexionar”. Deixant de banda el poema que no rima ni en pintura, què en penseu de la separació que se sol fer entre amics-família-novios/es i...altres -com ha resumit la Sara-? Per què creieu que tendim a fer-ho?A mi em fa l'efecte que ens és més còmode. Nosaltres no ens n'adonem però ens comportem de maneres molt diferents quan estem amb uns que quan estem en altres. Tot i així, a la vegada no deixen de ser les persones més importants de la teva vida... A mi m'agrada juntar-los, no totes les combinacions són bones però n'hi que fan patxoca :D, s'entenen (m'explico?)

Siuau!!
reflexione-m'hi, si us plau, reflexione-m'hi...

El meu nen petit

Fa temps que no sabeu res del meu germanet... Doncs bé, ens ho passem molt bé.
A vegades el disfresso...





De petit monjo budista...












i... de cabaretera.. jijij

Puga!

A mi també m'encanta aquesta dibuixant! Ire, merci per descovrir-la!!
I love yoouuuu!
Per avui res més, I'm tired! and demà serà un altre dia (peerquè barrejo llengües -gran pregunta-)
Un petó boniques!
Laia

THE PEPPER POTS - My Little Girl (Ska:Reggae:Soul)

Eiiss ara feia temps que no redescobria l'ska i el reggae i el soul clàssic que tant m'havia apassionat. Aquest és un grup que hauriem de veure aquest estiu.

P.D: Jo ballo molt millor que elles, ehhhhhhhhhhh ;-)

Starbooks

Ja era hora! Arriba l'època en què els llibres que s'han anat acumulant al llarg del curs a l'estanteria (Nadal, aniversari i altres ocasions especials xD) podran ser llegits com es mereixen! =)

(I encara n'anirem a comprar més, eh? Per quan la sortida a l'Abacus, Laia? :P)

I, per a qui necessiti punts de llibre, aquí va un preciós, pintat per Sonia Puga (m'encanta aquesta dona! =D):



P.D: post parida xD

Allò que tothom pensa

Per què ho saps tot??

Magritte

Quan plouen homes amb barret, quan estens la roba i està plovent,

una pintura-finestra, un petó trist, una abraçada freda,

associacions impossibles, impensables...

Els surrealistes com Magritte, estan cada dia una passa més aprop d'aconseguir l'impossible.

Magritte és un dels màxims exponents d'aquest corrent, el vaig descovrir mentre estudiava Dalí. Crec que és un autor molt interessant. Què us sembla?

Obsessió

Pensava que després d'haver tancat aquesta etapa no tindria res amb què pensar o reflexionar. Seguiré amb les rutines de sempre (que m'encanten) però allò que abans era un pensament, un somni curt despert, una mínima fantasia tonta... ara és obsessió que m'omple de buit el cos... i el cap.però sempre hi ha coses que t'esvaiexen, una mica...

~ C A T S ~

I aquí una preciosíssima (i pobre de qui ho negui, o de qui afirmi que la seva és més guapa :P) gata:





Amb cara de concentrada... Si és que són tan savis!



Iiiiii..! Jo també vull retorçar-me d'aquesta maneraaa!



De petiteta!!! :)



Fent de les seves... Li encanta posar-se al cove de la roba bruta! xD




Bé.. GAUDIU GAUDIU GAUDIU! Perquè sí.. Ara sí... Som

LLIURES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Un petonàs!!!!!!!!!!

"Il ritorno"

Tooooooornem!!! El blog, després de 3 dies intensos sense funcionar por cosas ajenas que tothom sap,retorna amb nous articles, nous projectes, i noves imatges, és a dir, recarrega de nou les seves piles.

Acudit dolent.

Laia: demà fan la festa de la percussió al torrent de l'olla, de sis a dotze de la nit.

Irene: bufff, jo la percussió, per una estona curta

Laia: ja, sinó et queda el cap com un timbal !

(jojojo: aquest és el meu entranyable sentit de l'humor, podeu riure o fugir per cames)

Avuiiiiiiiiii, va de gats!

Recomano: el musical! "Cats" i evidentment, la cançó de "Memory". Ohhhohohohhhh!

Espero i desitjo: anar algun dia als 4 gats de Barcelona. M'encantaria, veure el què va ser aquell bar bohemi on els autors modernistes es reunien per parlar de literatura, política. Podriem reproduir una de les seves tertúlies :D (en versió substitulada)

Vull: tornar a Paris! i conèixer més coses sobre "Le chat noir".

És ben cert, ja són monos els gats, són ben peculiars: petits, elegants, de vellut, amb aquells morrets i els bigotis blancs, la cua que sempre que tingui vida pròpia. Per mi, és la millor mascota encara que no n'hagi tingut mai cap. Crec que és una cosa que tenim en comú les tres no?

Tancat per vacances

Quedava molt cutre posar...tancat per sele XD

encara que dubto que ningú dels selectivistats ho miri

un quadre de Rievelt! (neoplasticista): I love it!

Parelles...

...artístiques!

Això anirà bé per repassar hª de l'art... ;)








Oix, és que són precioses!!! *.*

jajaja! Els hi ha quedat clavat! Sobretot si t'ho mires de lluny.. :)

Renoir

Festa Serra

Ho teniem tot preparat: la Serra entraria i es trobaria una sala a les fosques plena d'espelmes, un passadís de llumetes, i al final, la seva foto (us preguntareu perquè? jo també), i una taula parada plena de deliciosos i exquisits plats, una taula sense estovalles xD però preparada amb molt d'amor. Però mai les coses surten com un/a vol. Digueu-li això al meu pantaló vermell :D!

M'ha agradat molt el comentari del Germán al seu blog-fotolog "oiga i que". Mireu-lo!

Una obra de Lorrain: idílica, imaginativa com a mi m'agraden :D (no ho puc evitar, Sara)

Avui he somniat que tenia un do: cantava com els àngels. Era genial!! Llàstima, només era un somni. Veure "Herois" m'està afectant més del que em pensava.
Necessito treure'm la sele de sobre JA! Tanta incertesa pot arribar a ser molt nociva per la salut :D (arribar o arrivar? encara dubto!)

Regant els ànims

Estava pensant, que necessitarieu una mica de força per apaigar els nervis que ara ens rosseguen (si més no, a mi i a l'Irene). Un petó boniques!
Laia
PD: m'adono que sóc molt clàssica,...si més no en l'art. Abans Renaixement que Barroc, Plató que Hume, etcetera, etcetera.

26 de Juliol

Avui toca Macarella-Cala Galdana. Quina platja més pija! Tanta platja, tant sol, tants banys,...si pogués ho reduïria. Pesen molt més altres coses.
Com que tenim el super aprop, l'angoixa irreal de passar gana els propers dies ens fa preparar un gran tiberi. Quedem tips. Les dietes que teníem ens les passem pel forro.
i...a la tarda nit, la broma marinera del caps! per poc cola! ens fan creure que la policia local ens han posa't una multa per fer foc i per revolucionar la platja. I la broma porta a la sorpresa...i és que tenim cotxe! un minicincequecento (mmm, com el que m'he d'estudiar en aquests moments i no estic feent!)
més l'"aventura" de l'hotel. El cas és que per estalviar-nos les escales, pugem per l'ascensor d'un hotel de 4 estrelles. Quina cara tenim! Els primers 2 grupets passen. Després d'uns breus moments d'etupefacció del recepcionista i els segurates, reaccionen barrant-nos el pas. Mitja volta. És que tenim una barra! com anàvem a passar desapercebuts,...20 persones amb motxilles de 60 litres intentant encabir-se dins d'un ascensor. Com diria la Narayan..."una experiència més"...
A la nit ens banyem en pilotes. La vergonya em consumeix.
no hi ha gana. No m'ha acabat d'agradar el dia.

... y vienen, van y vienen ...

Soledad

En ti estás todo, mar, y sin embargo,
¡qué sin ti estás, qué solo,
qué lejos, siempre, de ti mismo!

Abierto en mil heridas, cada instante,
cual mi frente,
tus olas van, como mis pensamientos,
y vienen, van y vienen,
besándose, apartándose
en un eterno conocerse,
mar, y desconocerse.

Eres tú, y no lo sabes,
tu corazón te late y no lo siente...
¡Qué plenitud de soledad, mar solo!

- Juan Ramón Jiménez -



... I la resposta és sí. M'he enamorat de Juan Ramón Jiménez *.* Uffff...
(¡Oh pasión de mi vida, poesía desnuda, mía para siempre!)

“Si m'haguessin dit que acabaria amb una bióloga, m'hauria partit el pit de riure. Una biòloga? Sempre m'havia imaginat que la meva parella seria algú que es dediqués a escriure o a alguna cosa relacionada amb el món de les lletres o de les arts (una actriu? una directora de teatre? una professora d'universitat? una bibliotecària?). Amb aquesta hipotética parella tindria interessants converses sobre llibres i sèries de televisió que ens apassionarien a tots dos. Llegiríem a les nits al llit, aniríem al cine i xerraríem durant hores sobre la pel·lícula que acabàvem de veure. (...) Però no. Havia de ser la Laia que parla en un llenguatge incomprensible i es desdiu per un microscopi (...)”
Pere Brunet i el seu bloc-no-virtual

PD: proooximament, reflexió sobre el TEMPS! eppp! no, la méteo!

i alegria, alegria!

Que no s'apagui la seva flama! que no s'apagui aquest somriure!

Doriiiiiiiii! {1a part}

I aquesta... Sí, aquesta "peixeta" tan blava i groga.. Aquest bitxeju marí que (no ens n'oblidem) sap parlar balleno... Aquest pececitu sense memòria (calle gualabí? sidney?) avui fa ni més ni menys que 18 anyssss!!! Ooooh! =)



(Robant els teus pantalons... M'encanta la teva habitació! Amb el suro, l'armari tan ordenadet... Va, una endevinalla: hi havia una noia tan, taaaan ordenada, que desordenava les coses només per poder tornar a endreçar-les :) Qui és? :P)



(Mmm.. no comments, please! La grandesa del pollo CON ALMENDLAS =D)



(Ara és quan el German diria: cómo hemos cambiadooo..)




MoltíssSsSimes felicitatsssss Serrinssssss wapaaaa Annaaaaa! :) T'estimem molt, molt, molt, molt, molt, molt.

Doriiiiiiiii! {2a part}

Tontiiiiiiiiiiita! =)... :P



Ufff, això és el que farem d'aquí una setmana... Lliureeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee! (crit de La meva terra és el mar :P)



:O! A qui deveu estar miraaant...? nosénosé...



És que ets preciosaaa! T'estimuuuu :)

Fem un dripping...

... per descarregar tensió?

No plasma el que sentiu exactament en aquests moments? Una maranya d'estrés i estrés i estrés...

Pollock.

(No és el que entra a la sele. Aquest m'agrada més; els colors són més vius.)

La ratlla verda

No és només un element més del quadre. La ratlla verda ha passat a formar part del significat de l'obra des del moment en què el pintor, Henri Matisse, va decidir posar-li nom, donar-li forma. Viu. Respira. La ratlla verda divideix el quadre en dos, separa dos móns: els tons càlids dels tons freds, l'alegria de la tristesa. La ratlla verda desequilibra la pintura i alhora la fa simètrica. Matisse juga amb aquests dos conceptes homogeneïtat-heterogeneïtat. Els mescla a la paleta per després fer-ne unes quantes pinzellades de l'un i de l'altre. És justament aquesta línia de separació la que acabat sent el títol de l'obra.
Ho he pensat mentre estudiava... :D

Estrès preselectivitat

El petó de RODIN

M'encaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaanta aquesta escultura!

.............................................

Hola noies! començo a estar realment estressada. He estudiat poquísssssssssssssssssim!

i demà el delff, brbrbrbrbrbrbr ja tremolo.

Qu'est-ce que je peux faire dans un cas comme cel-ci?

Aidez moi! Mon dieu! Je suis malade!

:-D

Laia