Torno a escriure

DISPERSEM-NOS!

Què és això de no actualitzar al blog? :D -és un monòleg interior, no estic fotent bronca a ningú-.doncs mira, avui que tinc una miqueta de temps m'he dit vaaa posa un parell de fotos de campaments, bé ejem, d'una part de campaments, la part del camping val més no posar-la -los trapos suciosss-. Va ser guai la ruta! molt guai! a mi em va encantar jeje! La frase meva que va quedar de campaments va ser un dia que hi havia molta boira i evidenment ens vam perdre. A mi no se'm va acudir res més que dir: "bueno doncs, dispersem-nos i que cadascú busqui on pot ser el camí!" Ala doncs! cada dia em recordaven el meu "dispersem-nos" d'inconscient que no sap moure's per la muntanya. :D:D
Va! expliqueu alguna anècdota al blog: un aniversari sorpresa que no surt com s'ha previst,...una conversa interessant :D plis! plis! plis!

Chartres

Possible examen suspès. El que estudïi demà dictaminarà el seu destí.
Nanit!!!
Laia
PD: el que dóna de si una simple foto :D. Merci pels comments!

:D

Charles Morris va dir que l'art, al no ser una activitat que faci tothom, és on hi ha més relacions simbòliques.
Però que passa amb l'art contemporani?
No respon a cap de les dues preguntes que ens fem quan estem davant d'una obra d'art:

- Què és?
- Per a què serveix?

L'art figuratiu ja d'entrada, et contesta almenys la primera pregunta. Però l'art abstracte no ens obliga a contestar aquests interrogants, potser perquè no tenen resposta. Amb l'art contemporani només podem fer una cosa: apreciar, contemplar (que en definitiva és el primer que fem sempre amb totes les coses: contemplar les formes). Així doncs, l'art contemporani ens ensenya a posar en funcionament allò més elemental!

Finalment, Morris va acabar concloent que les relacions són fonamentalment artístiques i que l'art és la manera que tenim els humans per relacionar!

RUFUS

Ell és Rufus Wainwright. És moltíssim més que genial. I en concert enamora...

Us deixo amb Cigarettes & Chocolate Milk. Quan la va tocar em vaig emocionar... :)

"Cigarettes and chocolate milk
These are just a couple of my cravings
Everything it seems I like's a little bit stronger,
A little bit thicker, a little bit harmful for me..."

Sopar Solso

Primera anècdota de la nit:

1r pla) Laia i Bera caminant pel carrer major coincideixen amb l'Uri, la Laia i la Clara que pugen pel carrer Bonavista.

2n pla) la Clara pregunta: us en recordeu de mi?

I la Laia, tant espontània com sempre diu:
- Oi tant! tu ets la clàudia oi?
UUUUUUUUUUi! casi Laia, casi. M'encanta la teva naturalitat
Petons,
Laia
PD: MERCI MARTA PER AQUEST SOPAR TAN GENIAL!