ONCE

Per a mi, aquesta és una de les millors escenes de la pel·lícula:



Si us plau, si us plau, si us plau, digueu-me que us he convençut i que la voldreu veure amb mi!!! :P Val moooooooolt la pena! És que totes les cançons són perfectes... I els carrers de Dublin... I els dos actors-músics tan genials... I la història...

Va, digueu-me que sí! =)

Cat Power

Us presento la Cat Power. La vaig descobrir fa poc, i la veritat és que des d'aleshores s'ha convertit en la meva banda sonora diària. Aquesta és una de les cançons seves que més m'agraden, "The Greatest".

Amb vosaltres, aquesta nit, per oblidar durant 3 minuts els exàmens i recordar com era allò de volar... Cat Power!

Le parapluie

Me parece tan raro que esto sea realmente una despedida. En fin, no tengo tampoco mucho que decir. Lo único importante es lo que no te digo.

Good Woman

Això és el que sou vosaltres, noies. Per dir coses com que voleu ser "un blog ben vistós ple d'anècdotes, curiositats i xafarderies ben sucoses".
Us deixo amb els vostres personatges preferits, i una cançó que acabo de descobrir i que m'encanta. "Good Woman", de Cat Power. Una dona gegant =)



EixeBlog.

P e r f e c t D a y

Just a perfect day,
Drink sangria in the park.
And then later, when it gets dark,
we'll go home.

Just a perfect day,
Feed animals in the zoo.
Then later a movie too,
and then home.

Oh it's such a perfect day
I'm glad I spent it with you.
Oh such a perfect day
You just keep me hanging on,
You just keep me hanging on.

Just a perfect day,
Problems all left alone.
Weekenders on our own,
It's such fun.

Just a perfect day,
You make me forget myself.
I thought I was someone else,
Someone good.

Oh it's such a perfect day,
I'm glad I spent it with you.
Oh such a perfect day,
You just keep me hanging on,
You just keep me hanging on.

You're going to reap just what you sow...

~ Lou Reed. ~

Perdoneu que em posi sentimental, però així és més o menys un dia amb vosaltres... =)
You just keep me hanging on...

Sabeu que tenim pendent un pícnic (pique-nique xD), oi? Estovalles de quadres vermells, cistellet ple de menjar deliciós, gespeta... I després de dinar farem sessió de fotos artístiques i pintarem nenúfars. Sí o sí? :)

Un petó, preciosos i precioses! Gaudiu del pont...

Canción tachada

Aquel hombre salió cuando la luna
se tendía en las manos del último minuto.
Era el frío
ese orgullo de plata que cruzaba la calle,
porque estaban cediendo las persianas
de los bares cumplidos
y al doblarse dejaba la noche en los portales
ecos de antigua historia con personajes íntimos.
Bajó sin libertad por el camino
de la horas vacías.
Ya no le acompañaban
ni el líquido leopardo de su sombra
ni los pasos oídos.
Sólo el puente del río,
sólo el jardín innoble a la orilla del río,
sólo calles de luz contaminada,
sin forma, sucediéndose,
como el agua de un río.
Nunca supo la luna explicar de qué modo
aquel hombre salió de aquella madrugada.



Luis García Montero




Dia gris, fotos grises, Canción tachada... =)

Les fotos no són meves, òbviament, però m'encanten :P

Nunca supo la luna explicar de qué modo
aquel hombre salió de aquella madrugada.

Lo raro es vivir.



(Calma, que tinc molts escrits en ment... :) Però per avui només això. Perquè sí, perquè el més normal seria no existir. I existim.)

J A Z Z

Jazz.


L'altre dia la Sara i jo (molt ben acompanyades per la Susana :D) vam anar al Col·legi de Farmacèutics (i sí, per als desinformats: serem farmacèutiques en ocasions especials, com quan facin concerts xulos o altres activitats xD) a escoltar una conferència/concert sobre el JAZZ. Els que tocaven eren els de la Locomotora Negra (el trompetista i director -que era qui parlava-, el bateria i el contrabaix). Van començar explicant els orígens del jazz, el que és el jazz... I després ens van deleitar amb un concert.

Primera cosa important: no hi ha un tipus de composició etiquetada com a "jazz"; "jazz" és una manera de tocar, de sentir la música :)
(Com la poesia, més o menys... O això vaig pensar jo quan ho va dir. El que fa el jazz jazz i la poesia poesia és el COM, més que el QUÈ).

El millor és l'entusiasme amb què ho explicava. Li brillaven els ulls, ens transmetia tot el seu amor pel jazz! (Sara, sí, pots censurar les parts massa exaltades). I ens posava exemples de tot. Per exemple, de com pot canviar una cançó només variant el ritme, l'expressió... Alliberant-se, deixant que la música expressi allò que vols transmetre, sense estar tancat en un compàs 4/4 (o el que sigui), sense tancar-te en un ritme.

I com tocaven... Allò era gaudir de la música! Tots gaudíem =) El contrabaix disfrutava tant tocant... Ballava, es movia.. I el trompetista igual.

(Sara, tapa't els ulls)

Ells eren la música. Tot era música. No ho sé, diria que en aquells instants vam aconseguir levitar (aquest era l'objectiu de la nit =D).

I tots vam sortir feliços. Sí, segur que en aquells instants tothom pensava: escoltaré jazz. Faré jazz. Tocaré jazz. Em convertiré en jazz. Em volatilitzaré algun dia d'aquests. Però vam tornar a casa i vam ser absorbits per la rutina... (Podeu imaginar un final més feliç si voleu ;D)

I després hi havia un còctel deliciós. I estàvem al costat de la porta, així que només sortir les mil safates amb menjars exquisits, ja en podíem agafar! ^^

I bé... Us deixo amb un vídeo que m'he trobat al youtube escrivint "jazz". He pensat en l'Èlia :D! (No se sent gaire bé pel soroll del tren, però m'encanten!)

I si voleu llegir més coses sobre aquesta vetllada jazzística, aquí podeu fer-ho.

P.D: Sempre he volgut tocar al metro, o al carrer! És una cosa que tinc pendent =) Qui s'apunta? Èlia? Carles? Laia? Sara? Clàudia? German (la pandereta :P)? ... :D