Aviat farà un any d'aquell dia,
casa l'Ire
la Sara entusiasmada amb certa expressió valenciana
el German rondant per allà
2 portàtils...pa què?
l'Uri, ensenyant-nos...


aixxx, a l'Abril farem l'any xD. Encara no és el moment de celebrar l'aniversari però...

8 deliris gramaticals

Això d'estudiar gramàtica és una mica desconcertant. Ara em direu que la gramàtica és molt precisa i exacta i que no pot sorprendre't, però resulta que una es posa tranquil·lament a estudiar (això de tranquil·lament és relatiu, sí) i es troba coses com aquestes:

1
Corregir el siguiente texto, adecuándolo al estilo académico.

"He podido ver en el texto claramente la visión del autor. Podemos relacionar el personaje principal con su propia vida, o sea, es una autobiografía: un hombre que se quiere morir. Pero cuando dice que quiere morirse no quiere decir esto de verdad sino que en mi opinión lo que quiere decir es que su mujer le haga caso. De hecho, no tengo ninguna duda, quiere que todo el mundo le haga caso. En el fondo, tiene una gran depresión que no le deja ni salir a trabajar, esto le pasa porque no es feliz con su vida."

Sabeu a què em recorda? A allò de:

- ¿Y qué pasa después?
- Que se muere.
- ¿Y después?
- ¡¡Que se muere!!

Bé, no sé exactament com era, però algo hi ha, no? jejeje.

2
La verdad es que, de todas, la poesía esa de "...su voz, cual alondra, me despierta..." es la más cursi. ¿Cuál has escrito tú? ¿No será ésa?

(Pues sí, señorita; acaba usted de ofenderme mucho. Soy de los que opinan que no hay mejor despertador en el mundo que un par de alondras que, tras la ventana, dejan oír su grácil canto).

3
Juanito iba a la escuela.
Estaba muy preocupado por la clase de matemáticas.
Temía no poder controlar la clase.
No era justo que el profesor se la dejara a su cargo.
Normalmente eso no forma parte de los deberes de un bedel.

4
- Perdone, ¿podría decirme la hora?
- Sí.

5
Dejando de lado las buenas películas, la mayoría de las películas son malas.

6
Ella no es lesbiana, pero su novia, sí.

7
Los híbridos son estériles y tienen hijos también estériles.

8
Compré un Ford. Un coche en el que el Presidente Wilson recorrió los Campos Elíseos era negro. El dialecto inglés negro ha sido ampliamente discutido. Las discusiones entre los presidentes terminaron la semana pasada. Una semana tiene siete días. Todos los días alimento a mi gato. Los gatos tienen cuatro patas. El gato está sobre el felpudo. Felpudo tiene siete letras.


No són acudits, no, només és... gramàtica.

I ara és quan dieu: Però tu no havies d'estudiar gramàtica?!

Cadàver exquisit

Un bon dia de primavera -si no recordo malament-, el German, la Sara i jo vam descobrir aquest joc en una llibreria feminista amb molt d'encant (la llibreria Pròleg). Després el vam intentar repetir, però ja no va ser el mateix...

"Cadàver exquisit".

El nom ja promet, oi?

(Tranquils, que no cal matar ningú!)

És un joc (o una tècnica, si voleu) que van inventar els surrealistes francesos el 1925: una persona escriu una paraula o una frase, doblega el full perquè el següent no vegi què ha escrit, el següent escriu una altra frase... I així successivament. Ells jugaven així: el primer escrivia un nom, el següent un adjectiu per a aquell nom, el tercer un verb, el quart un altre nom... I en desplegar el full... tatxan! Sorgeix la màgia...

Le cadavre exquis boira le vin nouveau

(El cadàver exquisit beurà el vi novell).

Aquesta va ser la primera frase que els va entusiasmar. I així van anomenar el joc.

Però no només es pot jugar amb paraules, no... També s'hi pot jugar amb imatges! Fa uns dies vaig anar a veure l'exposició d' Yves Tanguy, un pintor surrealista, al MNAC, i vaig descobrir que els cadàvers exquisits també es poden fer amb pintura... En aquest cas, els pintors dibuixen cossos: el primer pinta el cap, el segon el bust i el tercer les cames...

I poden sortir coses com aquesta:

La idea procedeix del poeta Isidore Ducasse -autodenominat Conde de Lautréamont-, que defineix la bellesa com la trobada fortuita en una taula de dissecció d'una màquina de cosir i un paraigües.

Dit això... Per quan una sessió surrealista amb te, encens i cadàvers exquisits? =D

Frases surrealistes

Magritte.

-Doncs clar que no és una pipa! -va dir la profe, rotundament. "Ah, no?", pensava jo. "A veure si això també serà una serp que s'ha menjat un elefant..."-. No és una pipa, sinó la representació d'una pipa, cosa completament diferent!

* * *

I ens va deixar amb una altra frase, "perquè reflexioneu", va dir. Però, per moltes voltes que li dono, no li trobo el sentit...

"Un coup de dés jamais n'abolira le hasard"
(Una tirada de daus mai no abolirà l'atzar).

Mallarmé.

Què interpreteu vosaltres?

* * *

I ara una última frase molt divertida (aquesta ens la va explicar la profe de llatí xD). Es veu que, fa uns quants anys (no sé exactament quants, però sembla ser que durant la dictadura franquista), un ministre es va fer un lio amb els llatinismes i va dir:

"Mens sana in corpore insepulto"

Uhmmm, potser sí, potser els cossos enterrats perden la vitalitat... xD

Que gaudiu el que queda de diumenge i l'inici de la setmana! =)

Descripcions genials (o 2 dones excepcionals)

Cada cop trobo més semblances entre Emilia Pardo Bazán i George Eliot. Són clavades!! Són més o menys de la mateixa època -s. XIX- (bé, George Eliot és anterior), les dues són brillants i feministes, i destaquen en una època en què la dona era un simple ésser sense idees. Viatgen molt per Europa, escriuen...

Mireu aquestes descripcions. A part de boníssimes, oi que tenen un estil molt semblant?

"Iba el jinete colorado, no como un pimiento, sino como una fresa [...]".
xDDDDDDDDDDD (Los pazos de Ulloa, Emilia Pardo Bazán)

"La observación fue recogida por el señor Chichely, soltero de mediana edad y célebre en el ambiente de las carreras de galgos, que tenía cierto aspecto de huevo de Pascua, cabellos muy escasos cuidadosamente arreglados y un porte que implicaba el convencimiento de una distinguida apariencia." (Middlemarch, George Eliot).

M'encanten!

(vaaal, sí, llegir Los pazos de Ulloa tot seguit pot resultar pesat... Però hi ha trossos boníssims!)

Gaudiu el Juliol! =)



P.D: Carlesss, opinaa! És una ordre :) (Ets dels pocs que ha disfrutat llegint Los pazos.. xDD I que té ganes de llegir La madre naturaleza!! Mmmmmm.. :P

Curiositat dels grecs

No em digueu boja, però és que estava estudiant per l'examen de grec (demà a les 8:30h del matí, i encara no em sé les institucions... uf uf) i he llegit una cosa que m'ha fet molta gràcia.
Els grecs tenen milers de tribunals de justícia (que si un pels que han comès homicidi voluntari, un altre per homicidis involuntaris, i un llaaaarg etc.). Doncs bé, un d'ells es diu Freatis (yeeh, se m'ha quedat), i s'encarrega de jutjar els ciutadans que van ser desterrats per haver comès homicidi involuntari i, mentrestant, han comès un homicidi voluntari xDDD és que no em digueu... crear un tribunal només per a aquests! (He arribat a la conclusió que els grecs mataven molt...). Però el més bo de tot és que, clar, com que els acusats eren desterrats i no podien entrar a la ciutat, el tribunal anava a la vora del mar per fer el judici, i l'acusat parlava des d'una barca.

xD ("ane mi" m'ha fet molta gràcia...)

En fi, vaig a seguir estudiant, que no hauria d'haver encès l'ordinador.

Setmana mooolt atapeïda i intensa.. i es nota (pateixo (o penso patir -que ja és patir-ne-) (neur)astènia primaveral xD)

Que vagi molt bé!!!

P.D: Protesto del traqueteig i fora traques! ;) (amb veu Sara)
P.P.D: vés-hi, a l'illa de la calma! (amb veu Ger)
P.P.P.D: Viva España! (amb veu Víctor)
P.P.P.P.D: que volem ser poetes [...]! (amb veu meva)