El amor es la mejor música
en la partitura de la vida.
Sin él serás un eterno desafinado
en el inmenso coro de la humanidad.

Roque Scheneider

El llenguatge del silenci...

"En ese instante yo he sentido, con una certeza no exenta de una impresión dolorosa, que tampoco en los próximos años, ni en los siguientes, ni en todos los años de mi vida escribiré libro alguno, ni inglés ni latino: y eso por una causa cuya penosa singularidad dejo que vuestra infinita superioridad espiritual, con su mirada por encima de engaños, coloque en su justo lugar, en el armonioso reino de las apariencias espirituales y corporales: esto es, que el lenguaje en el que quizás me fuera dado, no sólo escribir, sino incluso pensar, no es el latín, ni el inglés, ni el italiano ni español, sino un lenguaje del que no conozco una sola palabra, un lenguaje en el que me hablan las cosas mudas y en el que, quizás, una vez en la tumba me justificaré ante un juez desconocido."

Carta de Lord Chandos, Hugo von Hofmannstahl







I ja només queda el silenci...

"Si parles de la bellesa, estàs parlant de plaer". "Escupo sobre la bellesa i sobre els que l'admiren en va quan no proporciona plaer".
Epicur

1/19

CORIFEO.- Nosostros suponemos y nos parece que tanto los duros reproches de éste como los tuyos, Edipo, han sido dictados por la irritación. Y no es eso lo que se necesita, sino ver la forma de resolver los vatinicios del dios de la mejor manera.
TIRESIAS.-Anque eres el monarca, por lo menos el derecho a réplica debe ser igual para todos. Pues de esta facultad también yo soy dueño, ya que en modo alguno vivo esclavo tuyo sino de Loxias(*).

Edipo Rey de Sófocles

(*)Epíteto de Apolo en su condición de Dios de los oráculos, de las enigmas.

ja només em queden per llegir 18 obres de teatre clàssic!

- A mí no me extraña. Es que todo es muy raro, en cuanto te fijas un poco. Lo raro es vivir. Que estemos aquí sentados, que hablemos y se nos oiga, poner una frase detrás de otra sin mirar ningún libro, que no nos duela nada, que lo que bebemos entre por el camino que es y sepa cuándo tiene que torcer, que nos alimente el aire y a otros ya no, que según el antojo de las vísceras nos den ganas de hacer una cosa o la contraria y que de esas ganas dependa a lo mejor el destino, es mucho a la vez, tú, no se abarca, y lo más raro es que lo encontramos normal.

*

Le perdí el respeto al cuaderno de Tomás y fue como desatrancar un desagüe, lo empecé decidida, sin miedo a las tachaduras ni a las repeticiones. Era un borrador. Bueno, ¿y qué?, se trataba de contar cosas más o menos descabaladas de un señor mentiroso pero que no era un invento mío, atención a eso, sino alguien que había vivido de verdad, y las vidas van siempre en borrador, tal que así las padecemos, nunca da tiempo de pasarlas en limpio; (...)

*

- (...) Desde que el mundo es mundo, vivir y morir vienen siendo la cara y la cruz de una misma moneda echada al aire, pero si sale cara es todavía más absurdo. Para mí, si quieren que les diga la verdad, lo raro es vivir.

Lo raro es vivir, Carmen Martín Gaite

P.D: Laia, gaudeix la travessa!!! I torna amb mil anècdotes... :) Un petó, preciosa!

L'illa de la calma

"Si pateixes de neurastènia, o penses patir-ne, que ja és patir-ne; si estàs atabalat pels sorolls que ens porta la civilitat, per aquesta angoixa d'anar de pressa i arribar abans allà on no tenim feina; si els negocis t'han omplert de números allí on hi ha d'haver el que en diem l'enteniment; si els cines t'han fet malbé la mecànica de la vista, i el beviure, i vols gaudir un xic del repòs que es mereix en aquesta vida el que no ha fet mal a ningú, segueix-me en una illa que et diré, en una illa on sempre hi fa calma, on els homes no porten mai pressa, on les dones no es fan mai velles, on no es malgasten ni paraules, on el sol hi fa més estada i on fins la senyora Lluna camina més a poc a poc, encomanada de la mandra.
Aquesta illa és Mallorca, lector.
(...)I si t'hi adorms, encalmat, tampoc no te n'hauràs de plànyer, que el viure amb calma té dos avantatges: es viu millor i més estona."

Santiago Russinyol

A la caça de frases

"Noches hubo en que me creí tan seguro de olvidarla que voluntariamente la recordaba. Lo cierto es que abusé de esos ratos; darles principio resultaba más fácil que darles fin." (Jorge Luis Borges)

"Lo mejor de subir a la Torre Eiffel es que es el único lugar de París desde donde no se ve la Torre Eiffel." (César Mallorquí, però diu la Sara que és de l'Oscar Wilde)

"-Sombra: nuestra historia paralela" (... ara no recordo l'autora... -perquè, això sí, segur que era autora).

"A menudo encontramos nuestro destino por los caminos que tomamos para evitarlo." (Jean de la Fontaine. Yujuuu, si l'Isaac llegeix això segur que li fa pensar en certa peli... xD)

"Los escritores trabajamos con nuestra memoria, lo mezclamos todo y luego ya no sabemos si recordamos o imaginamos. Cambiamos la vida por la imaginación. Y salimos perdiendo, claro" (Suso de Toro)

"Soy la clase de persona que al ver en televisión el retrato robot de un asesino se encuentra siempre algún absurdo parecido" (Ray Loriga)

"Quien busque el infinito, que cierre los ojos" (Milan Kundera. Sí, Sara, aquesta va dedicada a tu ;D)

Twist i soledat (si és que combinen)

Úrsula tuvo que hacer un grande esfuerzo para cumplir su promesa de morirse cuando escampara.








... Genial. Superb. I com aquesta mil frases :)

Amb dir-vos que vaig aplaçar fins les 12 de la nit del dia abans de l'examen la lectura de l'últim capítol... I que vaig llegir miiiil cops l'última frase, perquè cada cop que m'acostava al final tornava a començar, per por a que s'acabés...

Cien años de soledad =)

(Com diria la Sara, curt però intens. jeje, Sara, se t'ha quedat! Noies -i altres éssers alats que visiten el blog-, avui no dono per més. Però prometo que les meves neurones algun dia deixaran de ballar el twist i decidiran que una vida activa és més divertida que una vida en repòs -si és que el twist es pot considerar repòs...-. En fi, d'això us parlava. Que millor que vagi a descansar xD)

Un petó amb gust i tacte i olor i tot ell recobert de l l i b e r t a t ... ;)

Nietzsche i la seva filosofia a cops de martell

"De nadie estamos más lejos que de nosotros mismos." (La genealogía de la moral)

...i llurs crits d'angoixa es perderen en el vellut de l'herba

"Tot el secret de la conservació física descansava en el rigor d'un estalvi de forces. (...)

L'instint de conservació s'havia desfermat i l'actitud d'aquella gent només era humana pel que tenia de bestial."

Últim dia d'estudi!!! ànims a tots! i a mi, també que em fa molta falta!!!

La música dels trets

"La mort feia disbauxes al subterrani del crematori, i la sang del capvespre i d'aquella nit anava xopant a poc a poc les pedres, la sorra, el fustam, l'aire i l'esperit dels presos a l'aguait. "

La bala que m'ha de tocar encara no ha estat fabricada

Aquesta setmana, en vistes d'una abandonament absolut del blog pel període d'examens finals...he decidit escriure una frase de K.L.Reich cada dia, un llibre que ja només per la seva llarga consistència, val la pena de fer-ne esment :-D jijijiji. I sí, jo també estudio, no malpenseu, però certament, estic molt desmotivada.

Allà va!!

"Durant tot el dia ha caigut aquesta pluja de muntanya que fecunda els prats i entristeix els esperits. És una pluja petita, silenciosa, lenta, penetrant...Les flors mateixes, l'herba, els fruiters, semblen queixar-se de la tristesa que els embolcalla."

Ball robat i...una cita per anar adormir!

Eulàlia: "L'Oleguer diu que en qüestió de lectures estic a règim vegetarià, de bledes bullides".

(Avui la recordàvem amb la Sara al metro, camí cap a la UB de Geografia i Història)

"La despedida es una pena tan dulce que estaría diciendo buenas noches hasta que amaneciese."

William Shakespeare

K.L.Reich

"S'ha estirat al llit, el refugi de les seves hores amargues, i ha volgut distreure's llegint. Una novel·la amb subtils complicacions conjugals. Impossible de sortir de la pàgina on s'aturà la darrera vegada. El cap li barrina terres enllà, passat molts sembrats, moltes prades, molts rius i moltes terres. L'ofega la grisor buida i dissolvent d'aquest present, i més avui que l'exciten els records d'uns colors al·lucinants."

Joaquim Amat-Piniella

La plaça del diamant

"I en Vicenç, (...) va dir com si s'ho digués a ell mateix, hi ha persones que tenen traça en enamorar a una noia i jo no en tinc.
I amb aquestes paraules la va guanyar. I va començar el festeig. Un festeig com una guerra."

Instants decisius

Hola!! (s'ha de dir hola? Vull dir, queda més educat, no? xD)

Fa dies, la Laia va posar aquesta frase (sísí, frase! xD) d' Últimas tardes con Teresa, i em va recordar moltíssim a un paràgraf (eiii, paràgraf... És a dir, presència de punts... Que també existeixen, Sr. Marsé xD) d'un llibre que m'acabava de llegir. Els dos em van agradar molt.

"[...] con idéntica fuerza a la de los recuerdos que persisten en la memoria no por lo que fueron sino por lo que podían haber sido, y que en el transcurso de los años exigen a menudo ser rememorados y analizados para ver dónde o en qué momento cometimos el error, como en el caso de aquella noche que él abrazó a la chica del pijama de seda que relucía a la luz de la luna, noche que pudo haber cambiado el curso de su vida." (Juan Marsé, Últimas tardes con Teresa)

"-Existe un momento, apenas dura el aleteo de una mariposa agonizante, donde todo se paraliza y sabes que basta una palabra, un levísimo movimiento, para cambiar las cosas. Si no lo haces, todo continúa igual. Jamás vuelves a encontrar ese segundo capaz de paralizar el universo y transformar tu vida." (Blanca Álvarez, El amor es un cuento)

Algun cop us heu sentit així?
Jo crec que sí... Encara que no sé si cal ser tan tràgic com per dir que mai més no tornaràs a trobar un moment així.

(Sara, perdona per la cursileria i altres coses d'aquestes. =P)