Por los viejos tiempos

Avui, por los viejos tiempos. Perquè el blog troba a faltar aquesta noia que sempre estava al mig! :) I nosaltres també una miqueeeta, per què no dir-ho...

Aquesta foto té algo. Potser és que sortim les tres fatal... O que cada una mira a un lloc diferent (la Sara, ja se sap, sempre vol sortir de perfil). Però alguna cosa té :)

Ala, ja està... Nostàlgia concluïda :)

Bona nit, forasters, amics, desconeguts, éssers alats, déus-informàtics-filòsofs i altres estranyes criatures que vagueu pel blog! =)

Aviat farà un any d'aquell dia,
casa l'Ire
la Sara entusiasmada amb certa expressió valenciana
el German rondant per allà
2 portàtils...pa què?
l'Uri, ensenyant-nos...


aixxx, a l'Abril farem l'any xD. Encara no és el moment de celebrar l'aniversari però...

Nuu femení

Ohohoh! Què guai ha sigut avui dibuix! a partir d'ara seré 100 % puntual i no penso saltar-me cap classe!!! Ha sigut genial! PINTAR UNA NoIA NUA!!!!! bueno, evidentment la noia era super maca, el cos perfecte, superben proporcionat i una cara molt dolça. Però realment he disfrutat! Sense estalviar pintura! pINZELL amunt i avall!
Ire, vull veure el teu primer dibuixxx!!!

Segon primer dia

La primera profe del segon primer dia titula els temes d'una manera molt poètica. Per posar-vos un exemple, el primer tema es diu "Silencios nocturnos". Després de presentar-se, llegeix un poema en grec clàssic (mai havia escoltat un poema en grec clàssic, i no sé si era la seva veu o què, però us prometo que venien ganes de retrocedir uns 2.700 anys en la Història). I, abans de llegir-lo, diu:

Así suena o se silencia esto.

L'últim profe del segon primer dia, després d'una breu presentació en la que assegura que les classes "irán más a ritmo de break dance que de vals", escriu a la pissarra:

Seguro que ustedes han oído que nuestra lengua procede del latín. ¿Qué quiere decir eso? Vamos a verlo.

¿Qué quiere decir eso? Doncs resulta que cada una de les paraules d'aquestes frases procedeix del llatí (i després d'explicar això ens assegura que aquesta va ser la primera frase que li va venir al cap, que no es va passar hores pensant en paraules llatines :) ).

I així ha transcorregut el meu segon primer dia a la uni. Què dieu? Pinta bé, oi? :P

Certeses ben reals o realitats ben certes XD (válgase la redundancia)

Es ben cert que...
no se res de política...
els macarrons del meu pare són els millors del món
que les relacions humanes es basen en l'economia: sóm éssers egoïstes.
que el Carles ens ha d'impartir classes d'economia filosòfica.
que odio l'art medieval però si t'hi poses li trobes el què. Quan utilitzen corones de llum per referir-se a les capelles o petxines transparents per referir-se als murs plens de finestres...Mola!

Reflexions una mica absurdes (una mica...o molt...) perquè en època d'examens no hi ha temps per pensar gaire xDDDDDDDD (és conya eh?)

PD: sabieu que en el sistema de vassallatge el Senyor besava als llavis al Vassall per tal de segellar la seva aliança. Aleshores, no existia la idea romàntica del "primer beso de amorrrr"
PD: sara, que són les creuades de nens? -seguirem intentant-

Deliris preexàmens

Tutankamon li va dir un dia a Nefertiti:
"No vull sortir!!! Aquí dins, en aquest bonic sarcòfag si està prou bé. Vull viure sempre darrere d'aquesta sumptuosa màscara."
Nefertiti, sorpresa, li preguntà perquè:
"Passo de ser assessinat per una colla de marrecs en l'examen de Pròxim Orient, si el que saben de mi és una autèntica misèria! Passoooo!!!"


Esperem no deshonrar gaire la bona imatge d'aquest personatge el divendres :D

PD: com us ho feu per posar colorins? i diferents tipus de lletres???

8 deliris gramaticals

Això d'estudiar gramàtica és una mica desconcertant. Ara em direu que la gramàtica és molt precisa i exacta i que no pot sorprendre't, però resulta que una es posa tranquil·lament a estudiar (això de tranquil·lament és relatiu, sí) i es troba coses com aquestes:

1
Corregir el siguiente texto, adecuándolo al estilo académico.

"He podido ver en el texto claramente la visión del autor. Podemos relacionar el personaje principal con su propia vida, o sea, es una autobiografía: un hombre que se quiere morir. Pero cuando dice que quiere morirse no quiere decir esto de verdad sino que en mi opinión lo que quiere decir es que su mujer le haga caso. De hecho, no tengo ninguna duda, quiere que todo el mundo le haga caso. En el fondo, tiene una gran depresión que no le deja ni salir a trabajar, esto le pasa porque no es feliz con su vida."

Sabeu a què em recorda? A allò de:

- ¿Y qué pasa después?
- Que se muere.
- ¿Y después?
- ¡¡Que se muere!!

Bé, no sé exactament com era, però algo hi ha, no? jejeje.

2
La verdad es que, de todas, la poesía esa de "...su voz, cual alondra, me despierta..." es la más cursi. ¿Cuál has escrito tú? ¿No será ésa?

(Pues sí, señorita; acaba usted de ofenderme mucho. Soy de los que opinan que no hay mejor despertador en el mundo que un par de alondras que, tras la ventana, dejan oír su grácil canto).

3
Juanito iba a la escuela.
Estaba muy preocupado por la clase de matemáticas.
Temía no poder controlar la clase.
No era justo que el profesor se la dejara a su cargo.
Normalmente eso no forma parte de los deberes de un bedel.

4
- Perdone, ¿podría decirme la hora?
- Sí.

5
Dejando de lado las buenas películas, la mayoría de las películas son malas.

6
Ella no es lesbiana, pero su novia, sí.

7
Los híbridos son estériles y tienen hijos también estériles.

8
Compré un Ford. Un coche en el que el Presidente Wilson recorrió los Campos Elíseos era negro. El dialecto inglés negro ha sido ampliamente discutido. Las discusiones entre los presidentes terminaron la semana pasada. Una semana tiene siete días. Todos los días alimento a mi gato. Los gatos tienen cuatro patas. El gato está sobre el felpudo. Felpudo tiene siete letras.


No són acudits, no, només és... gramàtica.

I ara és quan dieu: Però tu no havies d'estudiar gramàtica?!

28 de desembre...

A la Marta l'ha raptat aquest matí una màfia xinesa, i només li han donat dues opcions per salvar-se: un dia sencer de menjar xinès o pujar al Dragon Khan (a la zona xinesa de Port Aventura) uns quants cops seguits. Per què t'has decidit, Marta? :)

La Laia, de tant mirar art, ha estat xuclada per un quadre, i ara està condemnada a ser una Menina la resta dels seus dies. No percebeu en una de les Menines una mirada diferent? :P

La Sara s'ha quedat atrapada en un episodi de la història medieval i, per molt que ho intenta, no pot tornar al segle XXI. On ets, Sarutxi? :P

L'Anna s'ha quedat completament desorientada -la seva brúixola ha decidit assenyalar només allò que ella desitja- i vaga feliç i perduda per Lisboa.

El German ha fet "clic" i, de cop i volta, s'ha convertit en llum i ha desaparegut amb el flash.

L'Eixeblog ha decidit que ja n'està fart, de les seves tres mares, que ja té edat suficient per independitzar-se, així que ha llogat un piset compartit amb l'Oigayqué, les Patufetes i el blog de l'Uri.

Parlant de l'Uri, es veu que ha comprat 15 portàtils japonesos per error, i ja el tenim volant cap a Japó amb un diccionari de japonès a la maleta i uns quants llibres de Plató (el viatge és llarg). ;P

Del Carles ja no en queda més que uns quants silencis de negra en un pentagrama.

I jo... No sé com ha passat, però m'he quedat atrapada dins el teclat. Crec que no podré sortir fins que escrigui les paraules màgiques...



FELIÇ DIA DELS INNOCENTS! =D

Estampida

Port Aventura torna a nosaltres amb comptagotes...

Aquí teniu el vídeo de l'estampida, fet per la Collell i retocat pel German:


Estampida (estampidíssima!) from German Pérez on Vimeo.

Heu notat el moment en què al German se li cauen les ulleres? Digueu-me cega, però jo, per més que miri el vídeo, no el veig... Seguirem buscant :D

Això és el que toca

(Almenys a mi)



Però sempre hi ha alguna cosa que em distreu del que estic estudiant i em suplica: "Fes-me una foto...". I... Com negar-s'hi? =)
És el que passa quan s'està estudiant l'enorme utilitat de les coses inútils :)

Us presento els meus estimats 'subratlladors' tutti colori :P




I us deixo amb dues frases:

"La vida es algo demasiado serio como para con ella hacer literatura" (Antonio Marichalar)

Què opineu?

I l'altra és un vers de Rafael Alberti que jo trobo mooooolt genial:

Me parece que voy a tener que llorar porque esta madrugada una farola de gas asesinó mi bicicleta.

=)

... 11 dies i vacances!

DISPERSEM-NOS!

Què és això de no actualitzar al blog? :D -és un monòleg interior, no estic fotent bronca a ningú-.doncs mira, avui que tinc una miqueta de temps m'he dit vaaa posa un parell de fotos de campaments, bé ejem, d'una part de campaments, la part del camping val més no posar-la -los trapos suciosss-. Va ser guai la ruta! molt guai! a mi em va encantar jeje! La frase meva que va quedar de campaments va ser un dia que hi havia molta boira i evidenment ens vam perdre. A mi no se'm va acudir res més que dir: "bueno doncs, dispersem-nos i que cadascú busqui on pot ser el camí!" Ala doncs! cada dia em recordaven el meu "dispersem-nos" d'inconscient que no sap moure's per la muntanya. :D:D
Va! expliqueu alguna anècdota al blog: un aniversari sorpresa que no surt com s'ha previst,...una conversa interessant :D plis! plis! plis!

Sopar Solso

Primera anècdota de la nit:

1r pla) Laia i Bera caminant pel carrer major coincideixen amb l'Uri, la Laia i la Clara que pugen pel carrer Bonavista.

2n pla) la Clara pregunta: us en recordeu de mi?

I la Laia, tant espontània com sempre diu:
- Oi tant! tu ets la clàudia oi?
UUUUUUUUUUi! casi Laia, casi. M'encanta la teva naturalitat
Petons,
Laia
PD: MERCI MARTA PER AQUEST SOPAR TAN GENIAL!

"Cosa de dos"

Avui al matí ens ha vingut a fer una visitar l'autora de l'obra "Cosa de dos", una obra que el profe de teatre ens va obligar a anar a veure per fer-ne un treball. Tot i que no estava realment molt convençuda de l'obra, aquella dona m'ha semblat una passada. Quan ha acabat de parlar, ha sigut com una injecció d'energia a les venes: com parlava, com gesticulava amb les mans, l'expressió del rostre, i sobretot, tot el que deia...m'han fet somriure, sentir-me bé. Gloria Montero és una novel·lista que desconeixia per complet, va néixer a Austràlia, i ha voltat molt de món.
Aquestes són algunes frases que no he pogut evitar d'apuntar-me:
- Hay tantas maneras de encontrar verdades
- Hay mucho de teatro en nuestras vidas, en cada uno de nosotros.

Jo també sóc real

Mira que ets esquifit,tu, Lluís, que quan et poses de perfil ets una línia negra vertical, que no tens cul, que no tens ombrus ni panxeta, una mica com jo que se'ns marquen els ossos i ens costa caminar amb el vent de cara.
Vaja, que em va semblar un discurs del tot hipòcrita el que vas fer l'altre dia i la cançó, bé, és una cançó més i no m'hi posaré en contra però xiquet, el discurset sobrava eh? Que mira, és divertit parlar i fer brometa per empalmar les cançons que queda molt guai però ja fa temps que em cansen els pamflets que es reciten als concerts, no ho sé, dedica -les a la nòvia o recita un poema que t'agradi però per dir les bestieses que vas dir al concert passat, calla home, que estàs més mono o no sé, sigues una mica original que per dir el que vas dir ja ho podem sentir cada dia per les tardes a Channel 4, que n'estic farta del rotllo aquest de “les dones reals”, la “dona mediterrània –i catalana- ” i de les dones “amb valls i muntanyes” (així ho va dir ell).

Ja sé que m'estic posant en un terreny perillós i digueu-me frívola o el que sigui però que jo només dic que a ningú se li acudiria intentar vendre un producte ensenyant panxes i mixelins, que ho sento però a mi no m'agradaria veure la celulitis d'una desconeguda o desconegut, perquè admeteu-ho, no és bonic. Que a mi m'encanten les vostres carns, perquè sou les meves amigues, i la teva panxeta, perquè t'estimo, però això és ben diferent. I insisteixo, que a mi el sobrepès de bones a primeres no m'agrada i no us deixeu enganyar per això de la publicitat “responsable” que les dones “reals” amb una mica de quilets per aquí i per allà són guapíssimes i de gordes amb els quilos ben posats n'hi ha poques i totes surten als anuncis. La veritable qüestió és que de persones lletges siguin grasses o primes a la publicitat no en trobarem a no ser que sigui per algun motiu especial.

Però jo el que volia fer aquí és reivindicar-me perquè resulta que ara en aquests ambients guais, hippies i super progres està mal vist ser prim, que no, que les primes no existim que el que passa és que som unes anorèctiques per culpa de la societat de consum, les models, publicitat i bla bla bla...
Ho sento, que ja sé que hi ha gent amb aquests problemes però sabem tots que això és un problema de caràcter psicològic més greu, o de vegades, simplement, d'un buit educatiu.

I digueu-me que tinc la pell fina però després del discurset del nostre Lluís em vaig sentir del tot discriminada, que jo sóc una dona mediterrània, catalana i real, però prima perquè ja sabem que la natura ens fa com ens fa, diferents.

Primeres impressions

Des del moment en què vaig creuar la porta i em vaig adonar que ja estava tot, que ja era dins la universitat, que estava caminant pel claustre, pujant les escales en busca d'una classe que era a la planta baixa, dient el meu primer "hola", asseient-me a la primera classe...; des d'aquell moment vull escriure això. Però entre les mil trucades per explicar els primers dies de tothom, les tardes de preparar i comprar regals i les festes vàries, no he pogut escriure-ho fins ara.

No es necessiten gaires paraules per descriure la meva primera impressió: genial, una passada! (Aquestes servirien).
M'encanta. La gent, tan diferent, de totes les edats i de tots els estils, simpàtica, intel·ligent, que participa a classe i sap moltíssimes coses. Els professors, que tenen una "xispa" als ulls quan expliquen i es nota que s'ho passen bé a les classes. Les classes velles, amb les cadires de fusta, on hi fa taanta calor... La llum tan especial que hi ha al claustre, i els moments en què, entre classe i classe, ens asseiem en un banc i pensem "Quina sort...!". Els gatets, que passegen tranquil·lament pel jardí i pel claustre, com si tot allò fos propietat seva i nosaltres fóssim uns simples visitants (probablement és així). TOT...

(Bé, s'ha de reconèixer que l'estrés ja m'està començant a afectar, però QUE MARXII!)

Tòpics a desmentir:

-"Filologia? Si això no ho estudia ningú!" Fals fals fals fals fals! Som moltíssima gent! (Bé, depèn del que es consideri "molta gent" xD). Les classes estan bastant plenes, devem ser uns 60 o més només d'Hispàniques.

-"Només hi ha noies": fals! jeje. La veritat és que em va sorprendre molt veure tants nois per allà...

-"Bah, si filologia és molt fàcil! Fes dues carreres alhora, et donarà per això i més!": encara no estic capacitada per dir si és cert o no però, aparentment, no sembla tan fàcil. Com a mínim, s'ha de llegir i treballar molt...


I bé, això és tot per avui =)

Espero que us vagi molt bé la setmana i el principi de tardor!!! :D

Aniversari Irene

No Ire! No mutilis l'osito! Ha sigut dolorós tallar el pastís...




Y que cumplas muchos más!!! :D

Camprodon 2007

Noies! Possiblement aquest sigui el darrer estiu que passo a Camprodon i, si he de sincera, em fa molta pena. És que està envoltat de natura és realment fantàstic! m'encanta caminar pels mateixos caminets, pels mateixos passejos, parar als mateixos llocs, contemplar les mateixes montanyes, pujar-les, baixar-les, rodejar-les,...m'agrada esgarrintxar-me la roba i les cames per collir les millors mores a l'estiu, les millors nous a la tardor, m'agrada anar a les fonts i passar-m'hi hores, escoltant el sorollet de l'aigua, llegir mentre el sol es va ponent a poc a poc. La llum de cada estació, la llum de cada hora del dia, és diferent.
Així que ja ho saps: Irene, aprofita bé aquests dos dies que vens! perquè potser són els últims ;-). Jo procuraré fer el mateixx.

Preguntes sobre...

Hi ha persones que han arribat a la conclusió que el temps no existeix. El que està clar és que aquest és relatiu segons les circumstàncies en la què un es troba. El compartimentem, el dividim en petites porcions:dies, hores, anys, segles, li posem números (2007, 1989,...) lletres (dilluns, migdia), adjectius (tard, aviat ràpid, lent) però tot i així què és el temps?-ens hem estat preguntant al llarg de tota la història de la humanitat- el causant de la pressa, dels nervis, de l'estress, un dels impulsors de l’estalvi, de la rendibilitat,... i després de viure sempre amb el temps, a la butxaca, a la pantalla, al canyell, després de viure sense parar-me mai a pensar perquè el tenim tant present, em pregunto si realment ens ajuda a aprofitar la vida tant com voldríem (perquè és l'objectiu dels rellotges no?). Bé que quan estem enèrgics intentem aprofitar fins a l'últim minut les nostres facultats tot el dia...però quan ens agafa la depre i no tenim ni esma per aixecar-nos del llit o del sofà, ens serveixen d'alguna cosa les agulles, el tictac?

jejeje, us havia promès un article sobre el temps però a l'hora de la veritat m'ha quedat un xurrroooo patatero. Hi ha algun filòsof per aquí? qualsevol persona hagués pogut escriure alguna cosa millor.



Tiempo es una palabra
que empieza y que se acaba
que se bebe y se termina
que corre despacio y que pasa deprisa.

Tiempo es una palabra
que se enciende y que se apaga
ni se tiene ni se atrapa
no se gira ni se para.

El tiempo no se detiene
ni se compra ni se vende
no se coge ni se agarra
se le odia o se le quiere.

Al tiempo no se le habla
ni se escucha ni se calla
pasa y nunca se repite
ni se duerme y nunca engaña.

Tiempo para entender, para jugar, para querer
tiempo para aprender, para pensar, para saber.

Un beso dura lo que dura un beso
un sueño dura lo que dura un sueño
el tiempo dura lo que dura el tiempo
curioso elemento el tiempo.

El tiempo sopla cuando sopla el viento
el tiempo ladra cuando ladra el perro
el tiempo ríe si tú estás riendo
curioso elemento el tiempo.
Jarabe de Palo

3 dies

Es diu Nil i és el seu tercer dia al món. No pot dir què li sembla; només obre els ulls de tant en tant i observa. Si té gana, plora. Si es troba malament, plora. Si no, resta en silenci, observant. Ens mira, a vegades. Això és tot.

És el seu tercer dia i no ens ha dit què li sembla això d'estar viu. Encara no sap qui és, ni qui som, ni on és. No sap què li agrada, ni què li espera. No sap quin és el seu color preferit, ni quins cantants li agraden, ni si és més aviat de lletres o de ciències. Té el seu llibre en blanc. Ara comença. No hi ha res escrit encara.

D'aquí poc, quan conegui unes quantes paraules, quan ja hagi observat suficientment com funciona el joc, podrà començar a escriure'l.

Ni tan sols sap que és a la primera pàgina, i que és a punt de començar, i que viure és un regal màgic. Tot just comença a desembolicar-lo.

Hace calorrrrrrrr

Huy huy hu... Ah ah ah... aha ah ah... Huy huy hu...

Hace calor, hace calor, yo estaba esperando que cantes mi canción
Y que abras esa botella y brindemos por ella, y hagamos el amor en el balcón.

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor

Ah ah ah...
Dulce como el vino, salada como el mar, princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad
Huy huy hu... ah ah ah... aha ah ah... Huy huy hu...

Hace calor, hace calor,
yo estaba esperando que cantes mi canción
Y que abras esa botella y brindemos por ella,
y hagamos el amor en el balcón

Mi corazón, mi corazón
es un músculo sano pero necesita acción
Dame paz y dame guerra, y un dulce colocón
y yo te entregaré lo mejor

Ah ah ah...
Dulce como el vino, salada como el mar, princesa y vagabunda, garganta profunda,
sálvame de esta soledad

Huy huy hu...
Ah ah ah... aha ah ah...

Hace calor, hace calor, ella tiene la receta para estar mucho mejor,
sin truco ni prisa, me entrega su sonrisa como una sacerdotisa del amor
Luna de miel, luna de papel, luna llena piel canela dame noches de placer
A veces estoy mal, a veces estoy bien, te daré mi corazón para que juegues
con él.
Ah, ah ah , ah ah ah
Podrían acusarme, ella es menor de edad, iremos a un hotel, iremos a cenar,
pero nunca iremos juntos al altar


Bones tardes! Avui, una cançó per refrescar-se! La trovo molt divertida! jejeje
Per cert! A veure si pengem aquells articles que tens amagats, Sara, i a veure si l'Ire quan torna s'anima a penjar uns quants dels seus escrits i poemes (Fulles grogues, Tal vez,...)
Un Petonet a les dues! i a tothom a qui avui tingui mooolta calooor!
LAia