Gilmore Girls

Aviat acabaré la 1a temporada d'aquesta série plena de moments divertits i entrenyables. L'estrella és l'actriu que interpreta Lorelai Guilmore, un personatge que sempre té una frase irònica a la mà, plena de gags per petar-se de riure, i, a la vegada, plena de tendresa. No crec que superi a Scrubs, ni a Heroes però no està malament!!! ;-) Us la recomano si voleu passar una bona estona.
Gràcies pel prèstec Irene.
Laia

Silencio nocturno

Després de passar-me tota la tarda llegint poemes sobre silencis nocturns, jo també he acabat caient a la temptació d'intentar escriure el silenci:

Así calla la noche.
Las palabras resbalan;
parece que la luna no quiere explicaciones.

Así calla la noche.

Pero ellas ni podrían sospechar
cuánto dice –sin usarlas–
el silencio negro.

Segon primer dia

La primera profe del segon primer dia titula els temes d'una manera molt poètica. Per posar-vos un exemple, el primer tema es diu "Silencios nocturnos". Després de presentar-se, llegeix un poema en grec clàssic (mai havia escoltat un poema en grec clàssic, i no sé si era la seva veu o què, però us prometo que venien ganes de retrocedir uns 2.700 anys en la Història). I, abans de llegir-lo, diu:

Así suena o se silencia esto.

L'últim profe del segon primer dia, després d'una breu presentació en la que assegura que les classes "irán más a ritmo de break dance que de vals", escriu a la pissarra:

Seguro que ustedes han oído que nuestra lengua procede del latín. ¿Qué quiere decir eso? Vamos a verlo.

¿Qué quiere decir eso? Doncs resulta que cada una de les paraules d'aquestes frases procedeix del llatí (i després d'explicar això ens assegura que aquesta va ser la primera frase que li va venir al cap, que no es va passar hores pensant en paraules llatines :) ).

I així ha transcorregut el meu segon primer dia a la uni. Què dieu? Pinta bé, oi? :P

Ahora sólo existe el anhelo desnudo,
el sol que se desprende de sus nubes de llanto,
tu rostro que se interna noche adentro
hasta sólo ser voz y rumor de sonrisa.

Mario Benedetti. Sólo mientras tanto

F e l i c i t a a a a a a a a a a a a t s !

Va per ahir =) No creguis que el blog es va oblidar de felicitar-te, és que estava massa ocupat celebrant el teu aniversari! :) Avui està una mica ressacós, així que només es veu amb cor d'escriure un senzill missatge amb lletres de colors. A veure si demà es digna a posar alguna cosa més... :D

19 megapetoooooons, Laia!

El millor bonanit del cau

Una filla es queixava al seu pare de la vida i de com les coses li resultaven tan difícils. Es trobava atabalada pels problemes, no sabia com fer-s’ho per tirar endavant i començava a creure que s’acabaria donant per vençuda. Estava cansada de lluitat. Sermblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre de nou.

El seu pare, un xef de cuina, la va dur al seu lloc de treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc. Aviat l’aigua de les tres olles començà a bullir. En una hi va tirar pastanagues, a l’altra ous i a l’última hi va posar grans de cafè. Les va deixar bullir.
El pare no deia res, la filla esperava amb impaciència preguntant-se què devia està fent el seu pare. Al cap de vint minuts el pare va tancar el foc i va treure les pastanagues, els ous i una tassa de cafè.
Mirant a la seva filla, li va dir:
- Digues, Laura, ¿què veus aquí?
- Veig, pastangues, ous i cafè.
- Toca les pastanagues, ¿com estan?
- Estan toves.
- Ara agafa l’ou trenca’l. Com és?
- És un ou dur.
- Ara tasta el cafè. T’agrada?
- Mmmm, sí ha quedat boníssim.
La noia va demanar:
- Què em vols dir amb això, pare?
- Et vull dir que tant les pastanagues, com els ous, com els grans de cafè s’han hagut d’enfrontar al mateix problema: l’aigua bullint. Però cadascun hi ha reaccionat d’una manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura; però després de passar per la prova s’ha tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou al principi era fràgil, la closca fina protegia un interior líquid; però després de passar per l’aigua bullint l’interior es va tornar dur.
- I el cafè?
- Els grans de cafè són una cosa única: després de passar per l’aigua bullint ells no han canviat, però han transformat l’aigua. Quina d’aquestes tres coses ets tu?
- Què vols dir?

- Quan els problemes truquen a la porta, ¿com reacciones? Ets una pastanaga que sembla forta, però que quan la mala sort o la pena et toquen et tornes dèbil i perds la teva fortalesa? O ets un ou, que comença amb el cor tendre, però que després d’una mort, una separació, o un desengany, et tornes dura i rígida? O bé ets com el cafè? El cafè canvia a l’aigua bullint, l’element que li feia mal. Quant més calenta estigui l’aigua, millor sabor prendrà el cafè. Tant de bo puguis ser així, i reaccionar als problemes de manera positiva, sense deixar-te vèncer, fent canviar les coses al teu voltant per a què siguin milors!

Imatge impactant!
És per a una campanya publicitària
"If you really want to touch someone, send them a letter"