Espai i parèntesi (part III?)

Ja no recordo de què havia escrit les dues últimes parts de la trilogia. Suposo que pensaments que ronden per aquí "sueltos" sense connexió ni sentit (bé, sentit sí).
Ja fa temps que no analitzava ni el meu present ni el meu passat -cosa que m'ha anat bé- però, realment, no sé quina conclusió n'hauria tret.
Aquest últim any (bé, curs i començaments d'aquest estiu) ha estat del que en diríem poc mogut, quiet, relaxat, sense gaires maldecaps... però curiosament, el més productiu.
He sortit poquíssim, no he fet noves amistats (tampoc no he fet nous amants), no escolto més emissores de ràdio,no he tastat nous gustos,no m'he tallat els cabells, no he canviat de diari, segueixo amb els mateixos autors, no he tingut noves experiències extrasensorials...
Amb tot, he descobert els pilars que aguanten la meva independència, tinc més clar allò que vull i no sé pas com, allò que era una alegria ha esdevingut passió... i les rutines s'han refermat i ara són part de la meva personalitat.
Tinc quasi dos mesos davant meu i no sé com els ompliré. Tampoc em neguiteja, simplement vull que siguin un coixí ple d'aquest últim any i que suavitzi una mica les patacades properes...

Camí cap a la fama =)

Avui la Laia ha sortit al diari! Aquí comença el seu camí cap a la fama :P

Dibuixant, actriu, poeta, escriptora, música (i bona ballarina, no direm que no ;P)... En definitiva, ARTISTA!!!

A la caça d'idees palpables

Idea fugissera que sobrevoles espatlles
com un núvol de pólvora, t'esmunys
entre ranures impensables.
La porta dels pensaments restarà tancada
fins que algú, de sobte, t'atrapi despistada.
No busquis més.
Abans no et trobis,
ja t'hauran desat en una gàbia.

Laia Guillamet Vilà



Felicitats, Laiaaa!!!! =) T'estimem molt!

Poema de la poeta

No me n'he pogut estar ;-D

LAS TRES PALABRAS MÁS EXTRAÑAS

Cuando pronuncio la palabra Futuro,
la primera sílaba pertenece ya al pasado.
Cuando pronuncio la palabra Silencio,
lo destruyo.
Cuando pronuncio la palabra Nada,
creo algo que no cabe en ninguna no-existencia.

WISLAWA SZYMBORSKA

- Hola, bon dia!
- Bon dia tingui. Què posarem avui?
- Que té...un tall d'horitzó?
- Mmm... no, d'això no en tenim, em sap greu.
- Bé, què hi farem... A veure,...que venen somnis enllaunats?
- No.
- Vaja, quina llàstima. I un rajolí d'atzar?
- Bufff...em sembla que tampoc.
- Tant se val, seguiré buscant.- es gira amb l'intenció de marxar però els seus ulls topen amb les capses de colors del tercer prestatge.-Ostres, què és això?
- -Somriu- Paper per fumar-se el món. En vol?
- Uiii no!... seria de difícil digestió.
- Ja té raó, ja...
- Que potser té algun ésser curiós?
- Sí, jo mateix. Peró em dol comunicar-li que no està en venta.
- Jajaja, molt graciós. Val més així. Jo em referia a algun tipus de mascota que no sigui tant repugnant com les que té exposades sobre el gel sense pena ni glòria. Em sembla que avui no farem fira. Saps què? Pose'm el de sempre: dos-cents grams d'escamarlants, una llauna de sardines i una caixeta de julivert.
- Molt bé. D'aquí 10 minuts ho pots passar a recollir.

Quan l'Arnau se'n va, la meva dona, eixugant-se les mans amb el davantal tacat d'escates, se m'acosta, contrariada, i em diu:
- Què? quan durarà la broma? Penses seguir-li el joc eternament?
- Només treiem a passejar uns minuts la imaginació, dona. A vegades li convé estirar les cames i ariejar-se. Tantes hores aquí tancats, en aquesta parada de 5 metres quadrats, amb l'olor del peix, i el poc espai,...necessito que almenys, un cop per setmana, algú com l'Arnau em porti noves bogeries, noves propostes impensables, ben fresques!
- Au, vés!- m'etziba ella, amb mitja rialla.

Acudit dolent

Laia: per què no et poses el bolso nou?
Ire: perquè encara se li ha de treure l'etiqueta
Laia: t'imagines que tothom portés penjades les etiquetes de cada peça de roba? seria més fàcil criticar :D
Ire: aleshores,...anirien d'etiqueta.
xD
Moltttt rebé, Ire! gran deducció! ojo amb la vericitat de les premisses! one point for...Ire! visca la inspiració!
amb molt de carinyu ;-) (ja ho saps, a mi també m'ha fet gràcia)

Descripcions genials (o 2 dones excepcionals)

Cada cop trobo més semblances entre Emilia Pardo Bazán i George Eliot. Són clavades!! Són més o menys de la mateixa època -s. XIX- (bé, George Eliot és anterior), les dues són brillants i feministes, i destaquen en una època en què la dona era un simple ésser sense idees. Viatgen molt per Europa, escriuen...

Mireu aquestes descripcions. A part de boníssimes, oi que tenen un estil molt semblant?

"Iba el jinete colorado, no como un pimiento, sino como una fresa [...]".
xDDDDDDDDDDD (Los pazos de Ulloa, Emilia Pardo Bazán)

"La observación fue recogida por el señor Chichely, soltero de mediana edad y célebre en el ambiente de las carreras de galgos, que tenía cierto aspecto de huevo de Pascua, cabellos muy escasos cuidadosamente arreglados y un porte que implicaba el convencimiento de una distinguida apariencia." (Middlemarch, George Eliot).

M'encanten!

(vaaal, sí, llegir Los pazos de Ulloa tot seguit pot resultar pesat... Però hi ha trossos boníssims!)

Gaudiu el Juliol! =)



P.D: Carlesss, opinaa! És una ordre :) (Ets dels pocs que ha disfrutat llegint Los pazos.. xDD I que té ganes de llegir La madre naturaleza!! Mmmmmm.. :P

Middlemarch - George Eliot

És boníssim aquest llibre! Et pots trobar frases com: "Las mujeres no tienen por qué tener ideas" (en boca d'una de les protagonistes) i, a la pàgina següent:
"Sin duda alguna los hombres con tan pocas ideas autónomas podían ser miembros muy útiles de la sociedad bajo una buena dirección femenina, ¡si tenían suerte al elegir cuñadas!"

:P

M'encanten les escriptores angleses del segle XIX!!! =)