Jo també sóc real

Mira que ets esquifit,tu, Lluís, que quan et poses de perfil ets una línia negra vertical, que no tens cul, que no tens ombrus ni panxeta, una mica com jo que se'ns marquen els ossos i ens costa caminar amb el vent de cara.
Vaja, que em va semblar un discurs del tot hipòcrita el que vas fer l'altre dia i la cançó, bé, és una cançó més i no m'hi posaré en contra però xiquet, el discurset sobrava eh? Que mira, és divertit parlar i fer brometa per empalmar les cançons que queda molt guai però ja fa temps que em cansen els pamflets que es reciten als concerts, no ho sé, dedica -les a la nòvia o recita un poema que t'agradi però per dir les bestieses que vas dir al concert passat, calla home, que estàs més mono o no sé, sigues una mica original que per dir el que vas dir ja ho podem sentir cada dia per les tardes a Channel 4, que n'estic farta del rotllo aquest de “les dones reals”, la “dona mediterrània –i catalana- ” i de les dones “amb valls i muntanyes” (així ho va dir ell).

Ja sé que m'estic posant en un terreny perillós i digueu-me frívola o el que sigui però que jo només dic que a ningú se li acudiria intentar vendre un producte ensenyant panxes i mixelins, que ho sento però a mi no m'agradaria veure la celulitis d'una desconeguda o desconegut, perquè admeteu-ho, no és bonic. Que a mi m'encanten les vostres carns, perquè sou les meves amigues, i la teva panxeta, perquè t'estimo, però això és ben diferent. I insisteixo, que a mi el sobrepès de bones a primeres no m'agrada i no us deixeu enganyar per això de la publicitat “responsable” que les dones “reals” amb una mica de quilets per aquí i per allà són guapíssimes i de gordes amb els quilos ben posats n'hi ha poques i totes surten als anuncis. La veritable qüestió és que de persones lletges siguin grasses o primes a la publicitat no en trobarem a no ser que sigui per algun motiu especial.

Però jo el que volia fer aquí és reivindicar-me perquè resulta que ara en aquests ambients guais, hippies i super progres està mal vist ser prim, que no, que les primes no existim que el que passa és que som unes anorèctiques per culpa de la societat de consum, les models, publicitat i bla bla bla...
Ho sento, que ja sé que hi ha gent amb aquests problemes però sabem tots que això és un problema de caràcter psicològic més greu, o de vegades, simplement, d'un buit educatiu.

I digueu-me que tinc la pell fina però després del discurset del nostre Lluís em vaig sentir del tot discriminada, que jo sóc una dona mediterrània, catalana i real, però prima perquè ja sabem que la natura ens fa com ens fa, diferents.