Algun dia anirem a Nova York. I l'únic imprescindible en tot l'equipatge serà una boina, o un gorro d'aquells que sempre surten a les pel·lícules i et fan pensar: "tan de bo aquí fes una mica més de fred...!". I una bufanda de colors, llarga, ben llarga, i un abric vermell. Per suposat. I des de dalt d'un gratacel ens sentirem immensament petits, i pensarem que val la pena. Tot. Ser aquí en aquests instants, poder veure el cel de Nova York. I passejarem per Central Park i serem els protagonistes d'una pel·lícula preciosa, mentre cau la neu i tot es va tornant blanc... Potser farem una guerra de neu. I hi haurà soroll, i cotxes, i fum, i pressa... Però nosaltres no podrem parar de somriure. I de fons s'escoltarà (i no és New York, New York :P):
3 comentaris:
Síiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiii!!!
Irene :’( penso igual que tu, ja ho saps no? Ja em parlat sobre el tema de les boines, i bé... li hauré de demanar a la Solsona la seva... xD
El somni de la meva vida és anar a Nova York, vull anar, vull anar! I no vull morir sense anar-hi!M’atrau, m’encanta! Em vull veure al Central Park amb la boina, a un banc, i dient: Sóc a New York! Sí! Estic amb una boina i amb vint capes de roba!
New york, new york...
un petó
GeR.
xD
:D!!!
Saps que ho farem, oi? :) Molaria tant... :)
1petonàs!
Publica un comentari a l'entrada