ORGULL I PREJUDICI

La gran pregunta que em faig després de llegir aquest llibre: què feien les famílies benestants a l'Anglaterra del segle XIX? Quin chollo!: llegir, tocar el piano, dibuixar, passejades amunt i avall per paratges bucòlics, cartes plenes de parafarnàlia, visites, balls, anades i vingudes al poble per a comprar vestits i betes, coquetaria amb els oficials,...
Això és el que va escriure la genial Irene fa un any (uffff, com passa el temps):

Orgull i prejudici, de Jane Austen (1775-1817)

La novel·la es va publicar el 1813, així que ja és tot un clàssic. Però això no ha de suposar un impediment per la lectura, sinó tot el contrari!! És perfecte per veure com es vivia a l'Anglaterra de principis del segle XIX, els costums, el paper tan limitat de la dona...
És una història en què els protagonistes són l'orgull i el prejudici. Ells són els que mouen els fils, els personatges... Una història en què s'ha d'aprendre a oblidar l'orgull, a deixar de banda els prejudicis. Una història d'amor, d'amistat, de falses aparences... Però sobretot d'amor.

Us el recomano moltíssim!! Tant el llibre com la pel·lícula que es va estrenar fa poc, que també és molt bona (els actors, la història, els paisatges, la banda sonora de Dario Marianelli -preciosa; si a algú li interessa, a la Casa Beethoven tenen les partitures per a piano-...).


I aquestes ratlles les va escriure la Carme sobre la pel·lícula:
País: Reine Unit
Any: 2005.
Duració: 127 min.
Génere: Drama romàntic.
Interpretació: Keira Knightley (Elizabeth Bennet), Matthew Macfadyen (Sr. Darcy), Brenda Blethyn (Sra. Bennet), Donald Sutherland (Sr. Bennet), Tom Hollander (Sr. Collins), Rosamund Pike (Jane Bennet), Jena Malone (Lydia Bennet), Judi Dench (Lady Catherine de Bourg), Carey Mulligan (Kitty Bennet), Talulah Riley (Mary Bennet).
Guió: Deborah Moggach; basado en la novela de Jane Austen.
Producció: Tim Bevan, Eric Fellner y Paul Webster.
Música: Dario Marianelli.
Fotografia: Roman Osin.
Muntatge: Paul Tothill.
Disseny de producció: Sarah Greenwood.
Vestuari: Jacqueline Durran.
Estreno en Reine Unit: 16 Set. 2005.
Estreno en España: 10 Febrer 2006.


Aquesta és un pel·lícula basada en la novel·la del mateix nom de Jane Austen. L’argument és molt senzill: una mare de cinc filles de classe rural vol casar a les seves cinc filles. Arriba a la zona un aristòcrata que la mare veu com el futur marit de la seva filla gran, mentre que la segona inicia una relació “d’amor-odi” amb l’amic d’aquest. Una novel·la extensa que el director i la guionista han sabut condensar en dues hores de qualitat, si bé s’ha hagut de sacrificar la sàtira amb un humor intel·ligent que Jane Austen fa de les costums angleses de l’època- segle XVIII.



La novel·la s’ha filmat unes 10 vegades i fins i tot Bolliwood l’ha copiat en “Bodas i Prejuicios”, perquè el tema malgrat ser una història romàntica fins i tot una mica pastisset, reflecteix, com en totes les novel·les de Austen, unes dones vonluntarioses que s’oposen amb fermesa al paper que la societat els hi té reserva - Ella mateix mai no es va casar.


La fotografia i el moviment de càmera, gaire bé sempre plàcid captiven. La mica de costumisme que s’entreveu està ben aconseguit, Els actors estan esplèndids, desenvolupen i el paper sense estridències com correspon a la classe mitja i a l’aristocràtica de la època que era molt continguda a l’hora d’expressar les emocions. Val la pena veure-la encara que només sigui per gaudir del ball que hi ha al començament de tot.



Senzillament dir que m'ha agradat molt i que m'ho he passat molt bé intentant imitar la galanteria que transpira tot el llibre! Potser hi ha moments que l'estil pot resultar una mica empalagós però una mica de romanticisme no fa mai mal a ningú! Aixeca els ànimsss!