diumenge, 15 de juliol del 2007

La solidaritat i els joves


Hola de nou! m'he près la llibertat de penjar un article que vam escriure jo i l'Irene sobre la solidaritat i els joves, per la revista de Sant Just Solidari.
Opineu! Deixant els múltiples tòpics que surten, que us sembla?


Quan pensem en solidaritat, imaginem uns nens agafats de la mà, algú que dóna sense esperar res a canvi, el signe de la pau... Potser no ens n'adonem i barregem conceptes molt diversos, englobant-los en un mateix sac: la solidaritat. Però què és la solidaritat realment?
Abans, quan anàvem a l'escola, ens preníem la solidaritat com un joc: trobàvem divertit recaptar tota mena d'objectes (aliments, material escolar, productes d'higiene, diners...). Els exposàvem damunt d'una taula, a la porta de l'escola, i cada matí la trobàvem una mica més plena. Ens agradava imaginar l'alegria que sentirien els nens en rebre aquella caixa plena de coses.
Després, de mica en mica, vam començar a canviar la direcció de les nostres accions. A l'institut vam començar a participar d'una manera més activa: el dia estrella és Sant Jordi, en què tots els diners que recaptem dels llibres, entrepans, roses, tòmboles, etc., van destinats a activitats solidàries. A nosaltres ens va marcar molt una xerrada que ens van fer uns joves santjustencs que havien anat a Camoapa, a l'estiu, a fer un camp de treball. Ens van explicar com havia estat la seva experiència, i realment van aconseguir transmetre'ns tot el seu entusiasme. Nosaltres, com a mínim, vam sortir d'aquella xerrada amb un somriure, i amb el convenciment que algun dia aniríem a Camoapa.
Ara per ara, ens hem adonat que no cal enviar productes a un país llunyà i pobre, que ser solidari comença amb un mateix, amb la gent que tenim més a prop (parents, amics, veïns...). Si no ajudem els que tenim al nostre voltant, com pretenem ajudar a gent que viu a quilòmetres de distància? A més, ens hem replantejat els termes: solidaritat/caritat, generositat/compassió, intercanvi/almoina... Quina és la diferència?
I avui, fora de l'àmbit de l'institut, alguns ens preguntem quin serà el curs que agafaran els nostres passos en la solidaritat. Què ens espera? Cap a on ens encaminarem? El fet de ser joves, ja de per si, ens genera moltes inquietuds. La solidaritat podria ser una resposta a tots aquells interrogants que ens anem plantejant.
D'una banda, ajudar els altres ens fa sentir millor amb nosaltres mateixos, útils; de l'altra, ens omple saber que, en petitíssima mesura, estem contribuint a canviar una mica el món. Nosaltres els aportem una petita millora en el seu nivell de vida i de benestar, però a la vegada, ells ens fan prendre consciència de la nostra sort i la nostra situació privilegiada. Per tant, la solidaritat és recíproca: un donar i rebre.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

uououoooo
no havia tingut l'oportunitat de llegir aquest article encara! us ha quedat molt bé al final, en serio. No sé xq sempre dieu que no sabeu què dir si després us queden coses xulissimes!
apa noies, seguiu penjant cosetes!
petonets

Anònim ha dit...

Hola! Hem enllaçat el teu bloc al repàs setmanal que des de Canal Solidari fem de la blogosfera!


http://www.canalsolidari.org/web/noticies/noticia/?id_noticia=8439

Laia ha dit...

Ostres! Que bé! moltes moltes gràcies! Quina il·lusió!!!!
Suposo que això és cosa de la mare de l'Anna no? :D
Laia

irene ha dit...

Que guaiii!! :D merci!

(l'article no, eh? L'enllaç.. xDD)

muaaak!

irene ha dit...

Que bé!!!! Ara ho acabo de mirar :)

Doncs es veu que l'Assumpta no hi té res a veure :O

Un petonàs!!! I gràcies!!!

Llicència

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.