dissabte, 14 de juliol del 2007

Dolça tortura

El relat d'aquest cap de setmana havia de ser mordaç i contundent, però converses a altes hores de la matinada han fet que m'estovés i deixés anar aquesta mica de sentimentalisme que m'esforço a no treure i ho he fet així :D


4 comentaris:

Laia ha dit...

mmmm! amb qui, sara, amb qui? :D
On van a parar aquestes converses a altes hores de la matinada ;-)
Sentimentalisme no inclou estovar-se. El sentimentalisme és fantàstic en petites dosis!
Molt maca la foto!
Laia

irene ha dit...

és genial aquesta foto, Sara!!!!! :D

Sí, tots sabem que fins i tot el Sostres i companyia, fins i tot tu, us permeteu de tant en tant una mica de sentimentalisme! :P

que no fa mal, ehhh? :P

"Però Sara, vés-hi!!! Agafa el tren i vés a (...)" ;)

un petó, Sarutxiii! Ens veiem d'aquí poc poc! :)

Anònim ha dit...

això Sara, amb qui? i eixos trens, cap a on van?

El poble exigeix respostes!

Laia ha dit...

Bona resposta!

Llicència

Creative Commons License
Esta obra está bajo una licencia de Creative Commons.